Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 10 de juliol de 2011

La quinta del 66

Hola amics i amigues, perquè no se vos pot tractar amb un altre qualificatiu, ara que el cervell ja s'ha pogut apoderar de la ressaca i del cansament comencen a aparèixer les imatges i els sons del dia de la quinta en el pensament.

No, no és un tòpic. Va ser una jornada inoblidable. Varem començar amb una magnífica cerimònia, ja sabeu que jo no sóc de missa, a l'ermita, amb la qual per un moment varem poder notar a flor de pell el sentiment que ens produeix el record dels amics desapareguts. Encara que jo pense que els amics no desapareixen quan es moren ja que mentre vivim el seu record permaneix intacte.

Allí varem contemplar com el grup de cantants i un músic magnífic treien el millor d'ells per deleitar-nos amb uns moments vibrants. Què bé Inma, Mari Tere i La Flors, però que dir del gran Bob Dylan de la quinta Gerardo.

Cadascú aportava el que podia i la germanor i l'alegria es palpaven en l'ambient. Tots sol·lícits a fer el que estava a les seves mans, uns llegint responsos, altres amb els coets (Uf quin esglai!), altres amb la safata. Bé, bé, però molt bé!. Encara que faltava la cirereta del pastís, aquella que va posar la nostra companya Antonia amb la veu quebrada per l'emoció d'una insuperable Luti. Crec que eixes paraules ens varen ariçonar tota la pell produint-nos una esgarrifança emocional.

La ruta dels bars perfecta, i amb la calor que fumejava pels carrers asfaltats de La Vilavella anàvem tararejant les cançons tan ben triades amb un CD d'aquells que ens recordaven al viatge de final de curs, curt però intens.

El final del trajecte ens va portar al Soroll on ens varem soltar els cabells (alguns com jo només literalment) i ballàvem com uns descosits. Però no cal amagar-ho, també bevíem com a esponges, i és que feia una calda...

Mentre passava tot això, tres culs de mal asiento que no paren de donar-li voltes al cap estaven preparant una de les sorpreses més grans de la diada, la qual va ser acollida per tots i totes amb una gran alegria i satisfacció. Però aquells tres que sempre s'estan calfant el cap anaven de cul amb els mòbils (menys mal que existeixen) per tal de que tot quadrara a la perfecció. Crec humilment que així va ser, gràcies Pedro, Mari, Tomàs i Manolo.

Com que som així i ens ho mereixem, el sopar va ser meravellós, i el ball i el karaoke també, era un goig vore en la pista els balls de tots i cadascú de vosaltres, les cançons, l'harmonia i el bon rotllo. Quines rises, quin plaer i quin goig de gaudir en una companyia tan perfecta.

Les tertúlies amb els records de l'escola, la mili o alguns amors platònics varen inundar una nit calorosa d'estiu a la vieta on els gots dels cubates i les cerveses banyaven els nostres llavis sota la llum d'una lluna creixent en l'horitzó.

No vull nomenar a ningú perquè segur que em deixaria a molta gent, però si que he de dir que cadascú, dins de les seves possibilitats ha col·laborat. Només vull recordar tres noms que signifiquen molt per tots nosaltres i que irremeiablement ens ha unit en el nostre destí que són Carlos, Maribel i Marcos.

Va per vosaltres!!!! Salut!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada