La lluna ens ha traït, ens havíem cregut que l'estiu era nostre, però no era així. Havíem confiat en aquella dóna lluenta de silueta sinuosa, la qual penjava al costat d'uns estels que semblaven les seves dames de companyia. Es mostrava brillant i es realçava per damunt del firmament com la deessa Nike de Samotràcia ho havia fet en l'antiguitat simbolitzant la victòria.
Nosaltres ens havíem fet còmplices d'aquell astre brillant que ens observava des del firmament. Creiem que aquesta complicitat ens portaria a fites inabastables per a qualsevol ésser humà, però amb la joventut per testimoni ens havíem cregut que l'arribada a l'infinit la teníem a les nostres mans.
L'estiu ens feia desfermar les nostres passions, i asseguts en un terrat observant la que havia de ser la nostra còmplice, enceníem un llumí i començàvem a fumar aquells cigarrets amb ansietat i plaer, com si foren els darrers de la nostra vida. Aquells cigarret ens feia invencibles i quan espiràvem el fum, aquell ens feia una ràpida visita als pulmons per després soltar-lo reconvertit en aire purificador.
Els cigarrets que fumaven en aquell primer estiu d'inicis del que començava a ser la nostra llibertat eren un plaer de deus. Encara recorde aquell sabor del cigarret fugitiu, aquell que havíem aconseguit, que custodiàvem com un tresor i que fumàvem entre tots, aquell que recollia tots els sabors i ens els retornava als nostres llavis com un primer bes.
Però de sobte varem veure com en el cel apareixien uns núvols que tapaven aquella comitiva lluenta que acompanyava a la lluna. Les mànegues començaven a arropar els nostres braços juvenils amb aquells pels que semblaven fils d'aram i de sobte l'estiu havia acabat.
La lluna continuava inamovible penjada en el cel amb uns cordells invisibles i encara que el seu rostre no era el mateix, havíem confiat en que ens regalaria un estiu infinit, però no era així, ella ens havia traït, ens havia furtat l'estiu i no ens havíem adonat que aquells dies al terrat amb aquella primera cigarreta havien acabat.
Ella, aquella lluna traïdora continuava allí, però ja no era el mateix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada