Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 8 de setembre de 2011

Relats curts XIV


Ell vivia en una illa mig abandonada de la que era molt difícil eixir, pues els mitjans de transport escassejaven en aquell lloc de pescadors. Els paratges eren preciosos i el mar banyava tota l'illa acariciant-la amb unes ones escumoses.

Ja feia més d'un mes que esperava que tornara aquella noia que havia conegut i amb la que havia passat una nit de lluna plena assegut amb ella sobre el casc d'un vaixell de fusta vell. Ella li va prometre que tornaria a buscar-lo però no havia sigut així.

Cada vesprada quan es ponia el sol al fons de la línia que unia el cel amb el mar, baixava i seia esperant que un vaixell de vela li retornara a la seva estimada. Cada dia igual, però sense sort. Estava desesperat i els seus pensaments estaven sempre atapeïts d'imatges d'ella.

Com que no podia eixir de l'illa va decidir fer alguna cosa per intentar trobar-la. Va buscar una ampolla de vi que havia fet servir la nit anterior i la va rentar. Va buscar un paper i un llapis on va escriure una petició desesperada d'amor. La va tapar amb un suro i la va deixar preparada per al proper dia llençar-la al mar. Quan el sol s'amagava per l'infinit es va arrimar a la vora i la va llençar a l'aigua. Va esperar una mica fins que va desaparèixer en l'horitzó.

Durant una setmana va baixar a la platja per veure si tornava la resposta desitjada, però passaven els dies i no hi havia senyals de cap tipus. Fins que quan havien passat vint dies va aguaitar a uns metres de la sorra alguna cosa que brillava. Llavors es va arrimar i va comprovar que era l'ampolla que havia llençat. La va mirar i la va obrir comprovant que no tenia res en l'interior. Va somriure.

L'esperança es mantenia viva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada