Ell vivia en una illa mig abandonada de la que era molt difícil eixir, pues els mitjans de transport escassejaven en aquell lloc de pescadors. Els paratges eren preciosos i el mar banyava tota l'illa acariciant-la amb unes ones escumoses.
Ja feia més d'un mes que esperava que tornara aquella noia que havia conegut i amb la que havia passat una nit de lluna plena assegut amb ella sobre el casc d'un vaixell de fusta vell. Ella li va prometre que tornaria a buscar-lo però no havia sigut així.
Cada vesprada quan es ponia el sol al fons de la línia que unia el cel amb el mar, baixava i seia esperant que un vaixell de vela li retornara a la seva estimada. Cada dia igual, però sense sort. Estava desesperat i els seus pensaments estaven sempre atapeïts d'imatges d'ella.
Com que no podia eixir de l'illa va decidir fer alguna cosa per intentar trobar-la. Va buscar una ampolla de vi que havia fet servir la nit anterior i la va rentar. Va buscar un paper i un llapis on va escriure una petició desesperada d'amor. La va tapar amb un suro i la va deixar preparada per al proper dia llençar-la al mar. Quan el sol s'amagava per l'infinit es va arrimar a la vora i la va llençar a l'aigua. Va esperar una mica fins que va desaparèixer en l'horitzó.
Durant una setmana va baixar a la platja per veure si tornava la resposta desitjada, però passaven els dies i no hi havia senyals de cap tipus. Fins que quan havien passat vint dies va aguaitar a uns metres de la sorra alguna cosa que brillava. Llavors es va arrimar i va comprovar que era l'ampolla que havia llençat. La va mirar i la va obrir comprovant que no tenia res en l'interior. Va somriure.
L'esperança es mantenia viva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada