Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 21 d’octubre de 2011

Relats curts XIX


Per fi ens havíem decidit a fer el viatge que estàvem aplaçant des de feia un munt de temps. Teníem els diners per poder-lo fer, ja que havíem posat una guardiola a la que anàvem alimentant religiosament cada setmana.

La varem obrir i varem comprovar que hi havia els diners suficients per al viatge, així que varem llogar una furgoneta per poder anar tots junts i que el trajecte fora més distret. Llavors varem eixir de casa molt matí per guanyar-li temps al dia i arribar mes aviat.

Teníem ganes d'arribar, de descarregar tot el que portàvem i deixar-nos seduir per les nits de lluna plena a la vora del riu. Estàvem immersos en l'interior d'una zona boscosa en la que s'escoltaven als mussols i al rierol cristal·lí que baixava a prop del nostre cau.

Varen ser unes vacances curtes, però intenses. Havíem deixat de costat les nostres obligacions diàries i havíem desconnectat del món. Durant uns dies la pressió que teníem en el nostre món laboral havia desaparegut i les tecles de l'ordinador havien deixat de martellejar-nos el cervell.

El fum i la pol·lució l'havíem oblidada i havíem respirat un aire tan pur, net i transparent que quan arribava als nostres pulmons fins i tot ens feia mal.

Sabíem que la tornada seria difícil i que ens fotríem de morros amb la realitat, però de moment no volíem fer-nos a la idea.

Amb el pensament en el bosc i amb els oïts fixes en les aigües que brollaven pel rierol, miràvem la llarga carretera que ens portava de retorn a casa. A través del vidre de la furgoneta varem veure com queien les primeres gotes de pluja...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada