Era un dia de tardor dels que no acostumàvem a tindre, ja que semblava que els mesos d'octubre i de juliol s'havien invertit. Feia calor i gaudíem d'una mena d'estiu que no era normal. Tothom anava amb pantalons curts i mànega curta i quan estàvem una estona al sol les gotes de suor relliscaven pel nostre rostre ennegrit pels rajos del sol.
Feia temps que no ens veiem i desitjàvem passar un dia de festa junts de nou. La nostra intenció era la de gaudir d'un bon dinar, una bona tertúlia i la sobretaula acompanyada dels cafès i els licors.
Havíem trobat l'excusa perfecta per retrobar-nos... Feien bou.
Per una vegada l'espectacle taurí ens havia posat a tots d'acord, deixant de banda les opinions de cadascú de nosaltres sobre el tema. El retrobament pesava més que la festa, però allò havia servit per unir-nos al voltant de la taula.
La taula ens semblava quelcom imprescindible per enfortir les amistats i quan hi havia una nova trobada o un nou esdeveniment ho solíem fer envoltats de culleres, ganivets, gots i plats. Tot amanit amb bon menjar i bona beguda.
Però l'àgape no havia acabat amb el dinar, i després del primer bou va vindre el segon, i una cosa va portar a l'altra. Mentre els bous trepitjaven l'arena en busca d'una revenja impossible amb els aficionats, la taula es tornava a omplir. Llavors la flaire de coca amb tomaca, pizza, ametlles i patates fregides s'apoderava de l'olor que ens havia deixat el coet que anunciava l'eixida del bou. El menjar i la beguda tornaven a córrer per les nostres goles, mentre que al carrer la lluita entre l'home i l'animal encara continuava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada