La nostra amiga Carme havia retornat al poble on ens havíem criat des de ben menuts i en el que havíem compartit tantes vivències de la nostra infantesa.

Tornava després de molt de temps sense aparèixer pel poble i ho va fer amb un canvi d'imatge espectacular. Estava molt més prima, anava ben pintada i amb els cabells més curts del que els havia portat de més jove. Semblava una altra.

Només arribar al poble va passar per casa a visitar-me a mi, i a la resta de la família. Després la vaig acompanyar a casa de la resta de companys, ja que estaven tots casats i ella no sabia on vivien. Els varem visitar, i varem quedar per veure'ns a la nit per tal de sopar junts. Era dissabte.

Varem anar al bar del poble i quan ja estàvem tots asseguts prenent una cervesa va arribar ella acompanyada d'un xic, el qual ni coneixíem, ni havíem vist mai. Ens va dir que era el seu company i que l'havia portat per presentar-nos-el. Es coneixien des de feia tres mesos i semblaven molt feliços. Es notava que aquell canvi li havia anat bé a Carme.

Era un xic alt i molt guapo però de poques paraules. Tan poques que només va dir hola, i quan s'en va anar adéu. Ella el va excusar dient era alemany no coneixia bé l'idioma, per tant preferia escoltar en lloc de parlar.

Ens va dir que vivien junts a Munic i que treballaven a la mateixa universitatper tant la seva visita seria curta, sols un cap de setmana, i marxarien cap a Alemanya.

Varem comprovar que feia huit anys que no venia pel poble, però com que no li quedava família, mantenia el contacte amb els amics bé per correu electrònic o bé per les xarxes socials.

Va passar el cap de setmana i varen marxar amb la promesa de mantenir el contacte amb nosaltres, més periòdicament del que ho havia fet fins ara.

Durant els primers tres mesos van anar arribant correus electrònics des d'Alemanya. Veiem a la Carme a les xarxes socials. Semblava que el nexe d'unió amb els amics s'havia tornat a refer.

Un dia que estava a casa dinant de sobte va sonar el telèfon mòbil. No solia agafar-lo mentre estava menjant però no sé perquè el vaig agafar. Era Miquel, un dels amics del poble, i em va dir que havia vist a l'amic de Carme que acabava d'eixir en les notícies de la televisió.

Vaig engegar la televisió i vaig veure la seva foto al costat del presentador. Les notícies no eren bones, aquell maleït alemany havia assassinat a la nostra amiga Carme.