Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 18 de novembre de 2011

Relats curts XXII


Després de tot el boom immobiliari que havia hagut a les comarques d'interior, Joan continuava pensant que el millor lloc per a viure era el seu municipi. De moment les grans excavadores no s'havien menjat el paratge natural que ell visitava cada dia en el que passejava amb el seu gos.

Havia viscut molts anys a la ciutat on treballava com a agent d'assegurances, però la pressió d'un treball molt obligat i amb poc temps lliure l'havien fet renunciar.

Un nit en arribar a casa, es va adonar que eren les onze de la nit i que havia eixit de casa a les vuit del matí. Havia fet una jornada maratoniana i no recordava ni que havia esmorzat , ni del dinar. A més era mitja nit i no havia sopat. Allò no era vida.

El dia següent es va aixecar i va anar a l'empresa. Li va dir al seu cap que estava fart de ser un presoner del seu treball i que ho deixava tot. Li va entregar el mòbil, l'ordinador i les claus del cotxe de l'empresa. Va girar cua i va marxar.

Llavors va agafar el mapa de la província i va decidir un lloc on aniria a passar la resta de la seva vida. Va desllogar el pis, va fer les maletes amb el que considerava imprescindible i se'n va anar de la ciutat per sempre.

En arribar al poble va llogar una xicoteta granja on es va dedicar als treballs del camp i a cuidar d'uns quants animals que li proporcionaven tot el que necessitava per poder subsistir. No enyorava el telèfon mòbil, encara que estava enterat de tot el que passava per mitjà d'un ordinador portàtil.

Ja portava dos anys al poble i des del paratge observava amb desànim la proliferació de maquinària de construcció cada vegada més a prop.

Estava molt preocupat, ja que l'efecte dominó podia fer que els seu estimat poble acabara seduït pels plans urbanitzadors que voltaven l'entorn de la comarca.

De sobte, la bombolla va esclatar i la construcció de vivendes va caure en picat. Joan, assegut baix d'una garrofera observava amb satisfacció la retirada de l'armament constructor. Se sentia satisfet. La natura s'havia acabat imposant a la bogeria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada