Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 25 de novembre de 2011

Relats curts XXIV


Des de feia uns quants anys Pau guanyava molts diners amb els seus negocis. Elena, la seva dona, també treballava i tenia un bon sou. Així les coses els anaven molt bé.

Vivien en un pis antic que havien comprat de solters i encara que estava molt ben situat no era tot l'espaiós que ells volien. Sols tenia una habitació i un quarto de bany i si algun dia decidien tenir fills no tenien suficient espai per poder conviure.

Varen decidir que gastarien els estalvis en una casa més gran, i si en necessitaven més anirien al banc i demanarien un préstec per poder gaudir d'una casa nova.

Un diumenge que no treballaven varen recórrer totes les immobiliàries de la zona per comprar la casa. En varen veure moltes i no s'acabaven de decidir per cap d'elles, encara que hi havia una que els havia agradat bastant.

Estava situada en una zona on hi havia moltes cases unifamiliars. Estaven quasi totes habitades encara que en quedaven tres o quatre buides. La que més els agradava tenia una extensió de terreny de dos mil metres quadrats amb piscina. Tenia un jardí amb arbres fruiters i una gespa molt ben cuidada. Estava pintada de color salmó amb uns finestrals grans de color blanc que feien que la llum es filtrara durant les hores de sol en tota la vivenda. De totes les que estaven en venda era la que tenia un preu més assequible, cosa que la feia més interessant que les altres.

Els propietaris de la immobiliària els varen donar una setmana per decidir-se. Per tant varen anar cap a casa amb tota la documentació necessària per tal de prendre una decisió.

A Pau li agradava molt, a més era la més barata que havien vist i de fet era molt més gran que les altres. A Elena li semblava estrany que una casa més gran tinguera un preu més baix que una més menuda, però ell deia que això era perquè la casa havia sigut habitada durant sis mesos i les altres no.

Un dia que Elena no treballava va agafar el cotxe i s'en va anar a veure la casa. Ella no ho tenia clar del tot i volia tornar-la a veure.

Va arribar i va deixar el cotxe fora, va obrir la porta de ferro de la tanca que rodejava tota l'extensió i va entrar. Es va passejar per tot el jardí observant-la detingudament. Va veure que els vidres eren fumats i que no es veia res del que passava a dins, cosa que no li acabava d'agradar. Però quedava clar que era una casa molt bonica i que possiblement Pau tinguera raó. Sols li quedava un dubte, per què vendrien una casa amb sols sis mesos d'ús?. Deuria ser per culpa de la crisi, va pensar.

Finalment van decidir-se i la varen comprar, però el primer dia que varen entrar en ella es varen quedar bocabadats, la casa estava per viure. Tenia cortines, mobles, coberts, vaixella i fins i tot televisió. Era una mica rar i ho van preguntar al venedor. Ell els va dir que l'anterior parella ho havia deixat tot tal com estava i no van voler endur-se res.

Quan ja portaven dues setmanes vivint allí, varen tocar al timbre. Elena va obrir i es va trobar una dona alta i pel-roja, amb la cara molt blanca i vestida de manera molt elegant. Duia un vestit negre amb mitges també negres i al damunt portava un abrig llarg amb el coll de pell de visó.

Li va preguntar que volia i li va dir que volia parlar amb ella. La va fer passar a la cuina i li va oferir una cafè. La dona el va acceptar. Llavors es va posar a preparar la cafetera i li va donar l'esquena. En un moment de la xarrada la dona li va dir: “Ací em varen matar a mi”. En sentir això Elena es va girar de cop però allí ja no hi havia ningú. La dona o el que fora havia desaparegut.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada