Assegut a la terrassa de l'apartament de la platja, cada vesprada es connectava a la xarxa esperant que entrara el correu electrònic. S'acabava de dutxar i es sentia relaxat després de la sessió vespertina de fúting, llavors començava a obrir-se l'ordinador donant pas a la pantalla principal del sistema operatiu.
Al iniciar el programa introduïa la contrasenya per tal que el correu es presentara com una cortina davant dels seus ulls. Revisava tots i cadascun dels missatges de la llista, esborrant tots els que no li interessaven.
Es trobava bé perquè en la terrassa corria una brisa refrescant que anunciava l'arribada de la nit, i per darrere de les muntanyes queia el sol al mateix temps que guaitava la lluna entre els núvols negres que s'apropaven.
Els sons del teclat es barrejaven amb el soroll de les ones que esclataven contra l'escullera, la qual es trobava plena de pescadors que aprofitaven les últimes llums del dia.
Els correus avançaven de dalt cap a baix, la bústia estava bastant plena i la selecció de tots i cadascun d'ells era una feina rutinària que feia cada dia. Sempre igual correus, correus i més correus.
Se sentia en la obligació de revisar-lo cada dia per a que no se li amuntonaren tants missatges. I així ho feia amb el ritual de cada dia, endollar, obrir contrasenya i esperar. Definitivament no li agradava, llavors va tancar l'ordinador, va tallar el cordó umbilical que l'unia a aquella andròmina i va decidir ser més lliure. En un parell de dies ho havia aconseguit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada