No era un dia agradable, i encara que no feia massa fred ja es notava que l'hivern ens estava esperant al girar de la cantonada. Havia sigut un estiu i una tardor molt atípics però ja era el moment de que aparegueren les bufandes i els barrets, i que l'estació hivernal s'apropiara del decorat ambiental.
Havíem regirat l'armari per posar-nos uns pantalons de pana i una jaqueta que ens tapara el fred. Llavors varem agafar el cotxe per tal d'anar a passar el matí al port.
Decidírem anar perquè el sol encara aguaitava entre els núvols i perquè possiblement seria el darrer cap de setmana que gaudiríem d'una temperatura suau, ja que els pronòstics del temps avisaven d'una baixada brusca de les temperatures.
Després de fer una llarga passejada varem arribar a la bocana del port on els peixos es removien per tal de trobar qualsevol tipus d'aliment. Allí hi havia uns xiquets que desafiant la climatologia els alimentaven amb trossos de pa dur que els devien d'haver sobrat del dia anterior.
El peixos lluitaven per arribar al pa, però eren les gavines les que els furtaven la majoria de trossos. La imatge ens mostrava una lluita desigual, en la que les aus tenien totes les de guanyar.
Varem deixar la lluita aquàtica i varem anar a prendre un aperitiu abans de dinar. Varem seure en una terrassa coberta per un toldo de tela de color verd, el qual estava posat estratègicament per cobrir-nos de les possibles pluges hivernals. Demanàrem peix fregit, calamars i una cervesa cadascú.
Quan el cambrer ens treia el que havíem demanat es veia el rastre fumejant del peix, barrejat amb els últims raigs de sol, els quals es filtraven per una escletxa que tenia el toldo. Tot plegat dibuixava una forma de sirena que abandonava el mar per refugiar-se en la vida dels humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada