Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 16 de març de 2012

Relats curts XXXIX


Vicent i Andrea havien nascut en un poble menut a l'interior de Castelló. Es coneixien tota la vida, havien anat junts a escola, havien compartit amics, jocs i moments de felicitat. Però cadascú havia seguit camins separats. Ella va anar a la ciutat a estudiar i ell es va quedar al poble treballant les terres que havia heretat del seu pare.

A ell no li agradava la ciutat, deia que allí tot s'havia deshumanitzat, que no es creia en les persones i que sols hi havia materialisme. En canvi al poble sempre hi havia un tracte més directe entre la gent, tothom s'ajudava i semblaven una gran família.

A pesar de totes aquestes diferències l'amor continuava entre ells, així que cada cap de setmana Andrea pujava al poble i eixien a caminar per la muntanya, esmorzaven entre els sembrats i s'acaronaven mirant el cel. Ni la distància, ni la manera de viure havia aconseguit acabar amb la relació.

Quan Andrea va acabar els estudis es va posar a treballar en una empresa de la ciutat. Aquesta li absorbia el temps durant tot el dia i sols podien parlar per les nits. Ella amb el telèfon mòbil i ell amb el fixe de casa. No en tenia un altre.

Però finalment varen decidir casar-se i continuar veient-se els caps de setmana. Es varen fer una casa a les afores del poble on l'únic soroll que els molestava era el dels gossos de Vicent i els estornells que cantaven al matí.

Fins que va arribar un dia que ella es va cansar de la feina a l'empresa i de la vida en la ciutat. Aquesta era la millor notícia que havia rebut Vicent en tota la seva vida i es va sentir l'home més feliç de la terra.

Vivien aïllats, ella es dedicava a les feines de casa, ell anava sempre amb la bicicleta, no tenia cotxe, a treballar i per les nits, sempre sense presa, es feien un cafè a la terrassa de la casa contemplant les estrelles i imaginant una vida junts sense que el rellotge els marcara el ritme vital.

Llavors Andrea va caure malalta i la varen ingressar a l'hospital de la ciutat. Li varen diagnosticar un càncer i el món els va caure a sobre. Allò els havia destrossat la vida. Però l'amor podia més que la malaltia i ella va decidir romandre al poble i fer-se els tractaments fora de l'hospital, cosa que els metges no aprovaven, però ella així ho havia decidit. Volia passar tot el temps que li quedava amb l'amor de la seva vida.

Passats uns mesos Andrea va morir i Vicent es va plantejar que sense ella la vida no tenia sentit. Volia trencar amb tot, deixar de costat tot el que li recordava a ella. Llavors va decidir cremar la casa amb el cos d'Andrea dins. Així ho va fer, va enterrar tots els records, va agafar la bicicleta amb una bossa amb una mica de roba i els pocs diners que tenia i se'n va anar mentre les flames s'apoderaven de la llar en la que soterrava els millors anys de la seva vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada