Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 9 de març de 2012

Relats curts XXXVIII


Era la primera vegada que pujava en avió. Des de que sabia que havia de fer el viatge gairebé no havia pogut dormir pensant en el vol, perquè tenia pànic a volar. Però ara no tenia més remei que embarcar-se en un viatge que el portaria a un encontre que canviaria la seva vida.

Sempre havia dit que no agafaria mai un avió, que preferia anar amb cotxe fins a l'altra punta de món, i també deia, encara que de broma que si havia de creuar l'oceà preferia fer-ho nadant que per l'aire.

Es va presentar dues hores abans a la terminal. Encara que el trajecte no era llarg portava una farmaciola plena de pastilles pel que poguera passar, tenia por del seu propi cos, perquè les dues hores que estaria a dintre d'aquella caixa de llauna li semblarien una eternitat. Preferia no pensar, però no s'ho podia treure del cap.

Va anar als lavabos de la terminal i es va prendre un parell de tranquil·litzants fent un glop d'aigua de l'aixeta, i sense deixar la xicoteta maleta que portava va eixir a fumar. No l'importava que estiguera plovent i va empalmar tres cigarretes de manera continuada. Va deixar la burilla de l'última cigarreta dins del cendrer i va tornar a la terminal. Es va mirar el rellotge i va pensar que ja quedava menys. Llavors es va adonar de que les pastilles que s'havia pres ja començaven a fer-li efecte. Començava a entrar-li una modorra que el feia badallar i li afectava a la mobilitat de les cames i els braços, els quals li pesaven un quintar. Pensava que segurament amb una pastilla hi haguera hagut suficient per tranquil·litzar-lo, però ara ja estava fet.

Va embarcar en l'avió sota la influència dels fàrmacs, va seure en el seient corresponent i va esperar que l'avió s'enlairara. No li va donar temps a sentir pànic ja que quan l'aparell agafava la màxima elevació es va quedar adormit. Va tindre un so reparador, es notava que les pastilles havien fet la seva feina. Somiava amb núvols esponjosos, estels enlluernadores i pluges de colors.

De sobte va notar una mà que li colpejava la cara i es va despertar amb un bot. No sabia on estava, ni que passava i quan es va trobar la cara de l'hostessa davant d'ell se la va mirar com si fora una ànima del purgatori. Ella va somriure i li va dir que es despertara, que ja havien arribat al seu destí.

Va baixar de l'avió, va agafar les maletes i se'n va anar cap a la terminal d'arribada. Quan va creuar les portes de vidre que donaven accés a l'eixida va veure que allí estava ella esperant-lo. Va soltar tot el que duia a les mans i va córrer al seu encontre. Ella el va esperar amb els braços oberts. Es varen abraçar i es varen fondre en un llarg bes d'amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada