Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 2 de març de 2012

Relats curts XXXVII


Després de passada la guerra s'havia creat una divisió entre rics i pobres. Els rics eren tots els que pertanyien al bàndol guanyador, mentre que els pobres eren els derrotats. A més de tot això, els rics eren propietaris de camps amb plena producció agrícola que els comportaven uns beneficis, i els pobres treballaven terres àrides en les que plantaven aliments de primera necessitat per no morir-se de fam.

La relació entre rics i pobres era de cortesia, encara que els rics sempre miraven per damunt del muscle als pobres. A més aquests eren els que treballaven les terres dels més rics per quatre cèntims.

Estava clar que hi havia dues classes ben diferenciades així que tothom s'havia acostumat a viure d'aquesta manera. Excepte Miquel, de família pobra, el qual es trobava de manera fugaç amb Rosa que pertanyia a una de les famílies més adinerades del poble.

Aquell romanç que va començar de manera amigable va anar convertint-se en un amor apassionat per part dels dos. Quedaven cada cap de setmana per veure's sense que ho saberen els pares d'ella, a més quan eren festes aprofitaven la multitud per fer-se una subtil carícia o per agafar-se de la mà.

Tenien clar que el seu amor era quelcom impossible, perquè els pares d'ella no aprovarien mai de la vida, que Rosa es casara amb aquell home treballador del camp i amb pocs recursos. Aquell home, segons la família d'ella, seria incapaç de fer-la feliç i de donar-li tot el que la seva filla, se'ns dubte es mereixia.

Com que el matrimoni entre els dos era quelcom impossible ella li va dir que seria millor deixar-ho, ja que això no tenia futur. Ell no volia renunciar al seu amor, però finalment ella va anar abandonant-lo de mica en mica. Miquel va tardar molt en acceptar-ho però va veure que no hi havia res a fer i es va resignar al trencament.

Després de molts anys, quan ja havien complit tots dos els cinquanta, es varen retrobar pel carrer, però aquesta vegada no va ser sols una salutació ja que Rosa es va aturar i li va dir que volia parlar amb ell. Era la primera vegada en que parlaven després de moltissims anys i ella li va demanar una cita en un bar un diumenge per la vesprada.

Ell va anar mudat amb la seva millor roba i ella es va presentar tan elegant com sempre. A pesar de que havien passat molts anys cap dels dos s'havia casat, però a diferència del passat Rosa vivia sola ja que els seus pares havien mort.

Ella va demanar un cafè i ell un tallat. Varen començar a parlar del temps que feia que no compartien un espai comú fins que Rosa li va dir que ella no l'havia oblidat i que encara l'estimava. Miquel es va quedar fet de pedra. Ell no havia tornat a estimar cap dona com ella i l'amor continuava present en la seva ànima. No va poder deixar que una llàgrima li relliscara per la galta, llavors ell li va dir que volia passar la resta de la seva vida al seu costat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada