Varen
encetar un viatge que ja tenien planejat des
de feia
bastant temps. No passaven per un bon moment econòmic, però ja feia
molts
mesos
que estalviaven diners per fer-lo. Així que varen decidir que aquell
era el moment. Varen regirar la guardiola on havien estat posant un
euro cada dia durant quasi dos anys i amb allò ho decidiren.
Quan
varen començar amb la idea de la recollida de diners per al viatge
no pensaven que una crisi els podia arruïnar la vida, llavors
somiaven amb un viatge per Lisboa on recordarien el viatge de noces
que havien fet feia gairebé deu anys.
Però
malauradament una crisi que ni ells havien provocat i de la qual no
eren culpables havia fet que després de treballar durant quinze anys
com a funcionària amb una empresa pública ella perdera la feina, i
que ell professor definitiu en un institut d'ensenyament secundari
haguera vist reduït el seu sou en més de tres-cents Euros al mes.
Però
tenien els diners i podien
permetre's el luxe de poder fer un viatge. No tal com el volien fer
en principi, però un viatge al cap i a la fi. Ja estava bé!. Tothom
havia aprofitat la bonança econòmica per viure a tot tren. Havien
vist com amics, veïns i companys que ingressaven quantitats ingents
de diners s'havien llançat a una vida desenfrenada on sovintejaven
els creuers, els cotxes d'alta gama i tota mena de complements que
brillaven al voltant del seu cos. Les dones lluïen pits de plàstic,
llavis esponjosos i dentadures emblanquides. Els homes portaven
cotxes de rics, caçaven en vedats privats i jugaven al golf.
Ells
res de res. Continuaven reciclant-se tots els cursos, gastaven diners
en millorar el seu nivell cultural i preparant oposicions per
ascendir dintre de l'administració. Mentre tothom encenia les
cigarretes amb bitllets de cinquanta Euros, ells continuaven amb la
mateixa austeritat, sols trencada per algun sopar al restaurant els
caps de setmana.
Per
això que ja estava bé. Traurien els diners i farien el viatge
desitjat. Així que varen comprar els bitllets, varen fer la reserva
de l'hotel i varen marxar. Allí durant uns dies varen deixar enrere
tots els dimonis que els perseguien: la crisi econòmica, l'atur, les
retallades en educació i sanitat i la pèrdua d'una sèrie de
serveis bàsics que tants anys havien costat d'aconseguir i
que malauradament no semblaven tindre volta enrere.
Des
del Barrio Alto prenent una cervesa sota la lluna plena mentre sonava
la música d'un grup que actuava
al
carrer, i
ells assaborint el plaer d'un viatge desitjat observaven
els llums que
flotaven en
la ciutat amb el cervell resetejat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada