2a Temporada. Relats curts 6

Quan es va aixecar del llit se'n va anar al quarto de bany per donar-se una dutxa freda que l'ajudara a desempallegar-se de la són que portava endarrerida des de feia un munt de dies. Era el seu darrer dia a l'oficina ja que començava un mes de vacances. Li havia tocat treballar tot el mes de juliol i ara, per fi, després de gairebé dotze mesos de feina esgotadors, havia arribat el dia en que tancaria la porta del seu despatx i la tornaria a obrir al cap de trenta dies.

S'ho tenia merescut. Havia treballat intensament cada dia, cada hora i cada minut, sempre sense descans. Fins i tot algun dia havia eixit de casa a les huit del matí i havia tornat a casa a les onze de la nit, sols amb una hora lliure per prendre alguna cosa i reposar les forces.

Mentre s'ensabonava els pits va notar que en un d'ells tenia una xicoteta protuberància. Es va tocar una altra vegada i se la va notar de nou. Sí, estava clar tenia alguna cosa en el pit que no era normal, així que ràpidament es va treure el sabó de damunt i se'n va anar a l'espill per mirar-se. Estava molt amoïnada. Es va posar a suar una suor que no era pas de calor, sinó una suor freda, de por, de pànic.

Va comprovar davant de l'espill que era un bulto molt menut, però evidentment era un senyal d'alarma, així que va telefonar al metge per demanar-li hora pel dia següent. El seu primer dia de vacances.

Durant tot aquell darrer dia de treball no va pensar en altra cosa que amb el seu pit. Estava atemorida, però de nou havia anteposat la seva vida professional a la seva vida privada. Havia preferit anar a treballar el darrer dia abans d'anar al metge i eixir de dubtes.

De fet aquella manera que tenia de ser, aquell amor per la seva feina havia fet que totes les relacions que havia pogut tindre amb diversos xics no hagueren arribat mai a cuallar. Per ella el primer sempre era el seu treball, cosa que espantava a les parelles que tenia.

Ara era quan s'adonava que estava malalta i que sola no era ningú. Havia malbaratat relacions, família i amics per tal de dedicar-se en cos i ànima al seu treball, però ara que passava pel pitjor moment de la seva vida ho havia d'afrontar sola, sense ningú.

Els pressentiments es varen complir i va ser operada d'un tumor, el qual no havia arribat a ramificar-se però que era perillós i s'havia de tractar amb quimioteràpia. Així va iniciar un període de patiments i de llàgrimes en la més absoluta soledat. Fins que passats tres mesos va tornar a la feina, teòricament recuperada, però amb les indicacions de que s'havia d'agafar la vida d'una altra manera.

No feia falta que li ho diguera el metge, mentre plorava en les solitàries nits d'estiu davant de la televisió apagada va decidir que la vida li donava una altra oportunitat i que l'havia d'aprofitar.