Una
vegada que han passat les celebracions de Nadal i Cap d'Any i que els
Reis Mags amb la seua llarga capa han desaparegut fins l'any que ve,
sols queden a les cases trossos de paper de color que s'havien
utilitzat per a embolicar regals de reis, ampolles de cava que encara
volten mig plenes per les neveres i restes de collars, barrets i
mata-sogres que anaven dins de les bosses de cotilló.
El
pas de les festes de Nadal ens retornen a la normalitat tan desitjada
per als més majors i que tan poc agrada als menuts. Tornem a la vida
rutinària on les dies passen més ràpid en el cervell que en el
calendari i on tothom torna a la crua realitat. Les notícies als
mitjans de comunicació han deixat de banda les celebracions a les
diferents places dels pobles, i les botelles de cava i els dècims de
loteria premiats han deixat pas als gràfics de la Borsa, a aspectes
tan asèptics com la prima de risc o l'IPC i a les imatges cruels de
la barbàrie dels països pobres i de la fam en el món.
Però
a la nostra societat i al nostre país les celebracions i les festes
són quasi més normals que els dies de feina. Així és molt fàcil
mirar al calendari i vore com hi ha festes a gairebé tots els mesos
de l'any. Quan no és festa en un lloc, ho és en un altre. I així va
passant tot l'any fins que ja tornem a vore pels carrers els dècims
d'una nova loteria i les pastilles de torrons i massapans als
aparadors de les tendes.
Ara
que fa tan poc que han acabat les festes de Nadal ja en tenim a la
vista unes altres. Així que acabem de vore com els animals ixien
al carrer a retre homenatge al seu patró i com els xiquets treien a
les seues mascotes pels carrers del poble. Però a La Vilavella
encara queda una de les festes més grans. La festa patronal.
Llavors
és el moment en que comencen a aparéixer, com si foren aparicions
marianes, un munt de camions carregats amb aparells metàl·lics
sense forma, els quals acaben convertint-se en atraccions de fira que
fan les delícies de tots els veïns de la comarca que s'arrimen a
gaudir d'elles.
Eixe
cap de setmana les males notícies i la crisi també faran un
parèntesi i seran substituïdes per l'olor a la pólvora, dels
xurros i de les pizzes, del cotó-amb-pel i del coco i dels sorolls
de les atraccions, les quals es barrejaran amb els crits i les
rialles dels més joves i amb les cares de satisfacció dels més
majors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada