Diuen
que els diners no ho són tot i que tampoc ens fan feliços. La
felicitat és una fada amagada que es pot trobar en qualsevol moment
de la vida.
De
vegades arriba sense buscar-la i altres es resisteix a tocar-nos amb
la seua vareta màgica. Se la reconeix molt prompte. Tan sols veure
les cares enlluernades de qualsevol persona per comprovar que aquesta
li ha fet una visita.
Per
sort aquesta dama vestida de colors trasparents i de cabells llargs i
rossos va decidir passar-se per un saló d'actes, on uns quants
personatges capbuçats en la literatura, la poesia i la música
intentaven entretindre i comptar les bondats de les seues arts a uns
magnífics acompanyants, els quals, tal com passava el temps,
acabaven convertint-se en complices de l'esdeveniment.
Els
rostres estaven enllumenats i les cares relaxades. Els llavis pintats
de carmí s'obrien com si fores els finestrals d'una immensa
balconada i ens mostraven les blanques dents i els somriures. La gent
estava emocionada.
Des
d'alguns ulls començaven a regalimar algunes llàgrimes, al mateix
temps que les paraules de la literatura flotaven en l'aire. Aquestes
es barrejaven amb grans somriures de complicitat.
L'espectacle
de rialles, llàgrimes i literatura es va fondre amb una simbiosi que
va alcançar cotes inimaginades.
Però
encara faltava la música. I el so de les primeres notes d'una
Muixeranga desitjada des de feia massa temps, va fer que aquest
còctel acabara per emocionar-nos i posar-nos a flor de pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada