Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 25 de gener de 2013

2a Temporada. Relats curts 16

Diuen que els diners no ho són tot i que tampoc ens fan feliços. La felicitat és una fada amagada que es pot trobar en qualsevol moment de la vida.
De vegades arriba sense buscar-la i altres es resisteix a tocar-nos amb la seua vareta màgica. Se la reconeix molt prompte. Tan sols veure les cares enlluernades de qualsevol persona per comprovar que aquesta li ha fet una visita.
Per sort aquesta dama vestida de colors trasparents i de cabells llargs i rossos va decidir passar-se per un saló d'actes, on uns quants personatges capbuçats en la literatura, la poesia i la música intentaven entretindre i comptar les bondats de les seues arts a uns magnífics acompanyants, els quals, tal com passava el temps, acabaven convertint-se en complices de l'esdeveniment.
Els rostres estaven enllumenats i les cares relaxades. Els llavis pintats de carmí s'obrien com si fores els finestrals d'una immensa balconada i ens mostraven les blanques dents i els somriures. La gent estava emocionada.
Des d'alguns ulls començaven a regalimar algunes llàgrimes, al mateix temps que les paraules de la literatura flotaven en l'aire. Aquestes es barrejaven amb grans somriures de complicitat.
L'espectacle de rialles, llàgrimes i literatura es va fondre amb una simbiosi que va alcançar cotes inimaginades.
Però encara faltava la música. I el so de les primeres notes d'una Muixeranga desitjada des de feia massa temps, va fer que aquest còctel acabara per emocionar-nos i posar-nos a flor de pell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada