Assegut
en una gronxadora
antiga d'aquelles que quan et recolzes
s'alcen els peus, llegia un llibre que tenia aparcat des de l'hivern
i que no havia pogut encetar encara. Mentre passava les blanques
fulles, les quals encara feien olor a noves, fumava una cigarreta de
la que eixia un fum grisenc que flotava com un globus de la fira i
s'esvaïa
en el sostre de casa.
Era un sostre antic,
fet de voltes i de cabirons de fusta de mobila vella, el qual havia
tingut el seu màxim esplendor en l'època de la postguerra. Llavors
estava ple de claus clavats que s'utilitzaven per a penjar melons de
tot l'any i verdures de temporada.
La lectura del llibre
l'havia fet desconnectar de la vida quotidiana durant aquella
vesprada calorosa que feia aventurar un estiu calent i humit. Els
crims que ocorrien a la novel·la, eren crims fets per un assassí
sense escrúpols que no tenia cap inconvenient en trossejar els
cossos i escampar-los per tot arreu per tornar bojos a la policia.
Estava tan intrigat en
tractar de trobar al criminal de la novel·la que no s'havia adonat
que la cigarreta ja´tenia una tira de cendra que semblava una
estalactita d'una cova. Feia estona que no li feia pipades i poc a
poc s'havia anat consumint.
Havia desconnectat de
la realitat i estava capbussat en la lectura sense escoltar ni notar
res del que passava al seu voltant. Feia temps que no li passava però
havia pillat el moment adequat per crear una bambolla al seu voltant
totalment hermètica.
Eixe dia no havia vist
els telenotícies perquè estava cansat de polítics imputats que no
tenien mai culpa de res del que passava, de tancament de serveis
públics i de retallades en serveis essencials, dels joves que havien
de marxar d'un país que no els assegurava cap futur i de persones
que havien treballat durant tot la seva vida i veien com perillaven
les seues pensions de jubilació.
Mentre
avançava en la lectura de la novel·la i passava fulla rere fulla
llepant-se el dit index va escoltar soroll i crits al carrer. Aquell
guirigall el va interrompre en la seua lectura i va esclatar la
bombolla en la que estava tancat. Es va aixecar i va eixir al carrer
a vore que passava i al
obrir la porta va vore com la policia s'emportava una família amb
els seus fills i segellava la porta perquè ningú poguera entrar.
Aquests amb llàgrimes als ulls abandonaven la seua llar carregats de
maletes per culpa d'un maleït deute amb el banc. Malauradament el
que semblava tan llunyà ho tenia al costat de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada