Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 12 d’abril de 2013

2a Temporada. Relats curts 25


Assegut en una gronxadora antiga d'aquelles que quan et recolzes s'alcen els peus, llegia un llibre que tenia aparcat des de l'hivern i que no havia pogut encetar encara. Mentre passava les blanques fulles, les quals encara feien olor a noves, fumava una cigarreta de la que eixia un fum grisenc que flotava com un globus de la fira i s'esvaïa en el sostre de casa.
Era un sostre antic, fet de voltes i de cabirons de fusta de mobila vella, el qual havia tingut el seu màxim esplendor en l'època de la postguerra. Llavors estava ple de claus clavats que s'utilitzaven per a penjar melons de tot l'any i verdures de temporada.
La lectura del llibre l'havia fet desconnectar de la vida quotidiana durant aquella vesprada calorosa que feia aventurar un estiu calent i humit. Els crims que ocorrien a la novel·la, eren crims fets per un assassí sense escrúpols que no tenia cap inconvenient en trossejar els cossos i escampar-los per tot arreu per tornar bojos a la policia.
Estava tan intrigat en tractar de trobar al criminal de la novel·la que no s'havia adonat que la cigarreta ja´tenia una tira de cendra que semblava una estalactita d'una cova. Feia estona que no li feia pipades i poc a poc s'havia anat consumint.
Havia desconnectat de la realitat i estava capbussat en la lectura sense escoltar ni notar res del que passava al seu voltant. Feia temps que no li passava però havia pillat el moment adequat per crear una bambolla al seu voltant totalment hermètica.
Eixe dia no havia vist els telenotícies perquè estava cansat de polítics imputats que no tenien mai culpa de res del que passava, de tancament de serveis públics i de retallades en serveis essencials, dels joves que havien de marxar d'un país que no els assegurava cap futur i de persones que havien treballat durant tot la seva vida i veien com perillaven les seues pensions de jubilació.
Mentre avançava en la lectura de la novel·la i passava fulla rere fulla llepant-se el dit index va escoltar soroll i crits al carrer. Aquell guirigall el va interrompre en la seua lectura i va esclatar la bombolla en la que estava tancat. Es va aixecar i va eixir al carrer a vore que passava i al obrir la porta va vore com la policia s'emportava una família amb els seus fills i segellava la porta perquè ningú poguera entrar. Aquests amb llàgrimes als ulls abandonaven la seua llar carregats de maletes per culpa d'un maleït deute amb el banc. Malauradament el que semblava tan llunyà ho tenia al costat de casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada