Sempre
hem escoltat dir a la gent més major que les coses velles retornen i
així podem veure com la moda del passat, la que portaven les nostres
mares, de sobte torna a aparèixer a les tendes, o com el cinema, la
literatura o la música evoca sons o imatges que semblaven ancorades
en èpoques remotes. Però es veu, i d'això en saben més els
filòsofs, que com
el
planeta terra és redó de tant en tant tornem al passat i fins i tot
als orígens de la humanitat, de les modes i de les seues
preocupacions.
En
l'Antic Egipte ja creien que el temps era alguna cosa que complia
cicles, com
si fóra un cercle,
i que aquests cicles tenien un inici i un final i que després del fi
tornava a començar. Llavors utilitzaven aquest control
del temps per imaginar unes possibles estacions i aplicar-ho a les
collites, les quals anaven relacionades amb les crescudes del riu.
En
una època en la que sembla que tecnològicament, socialment i
culturalment hem evolucionat tant, ara ens adonem que la naturalesa
fa el possible perquè no siga així.
Durant
els dies de pasqua hem vist com els nostres joves, i no tan joves,
utilitzen telèfons mòbils d'alta gama amb els que es comuniquen a
velocitats increïbles. Els missatges volten per l'infinit i tota
aquesta barreja d'un i zeros acaben, com si d'un miracle es tractara,
en l'aparell del receptor.
Així
i tot hem
vist com moltes coses que semblaven oblidades han tornat a aparèixer
per art de màgia, no sé si això tindrà a veure amb el retorn al
passat o amb la crisi econòmica i de valors, com ara les cordes i
els cants que acompanyaven el gronxar d'aquesta, els balons de futbol
de tots tipus i colors i les porteries improvisades en portes de
cases abandonades o dissenyades amb dues pedres. Hem
vist com les cantimplores de taronjada, els entrepans de llonganisses
i les mones de pasqua apareixien en parcs, jardins i casetes de
camp. No sé si tot això és culpa de la crisi, però de tota manera
siga benvinguda.
El
que també ha retornat al passat és el clima, el qual, igual
que quan
érem xicotets anava fent eixides i amagades de sol mentre l'aigua
l'acompanyava i al
mateix temps ens
llevàvem la jaqueta texana, comprada
per als dies de pasqua, i
ens la tornàvem a posar.
No
sé si és així, però almenys a mi m'ha semblat que sí que ho era.
Fins i tot m'ha semblat escoltar el so de l'esmolador voltant
pel poble amb la seua melodia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada