2a Temporada. Relats curts 26

Abans que la crisi econòmica s'instal·lara en les nostres vides tots érem més o menys feliços. Teníem el nostre lloc de treball, la il·lusió per formar una família i l'objectiu de tindre fills. Era una cosa bastant normal a les nostres vides i pensàvem que la nostra situació sempre havia de ser la mateixa.

Això pensaven Joan i Marta quan varen comprar un pis als afores de la ciutat. Era un pis nou, amb una hipoteca baixeta, la qual cosa es podien permetre. A més tenien un sou que els permetia viure còmodament i uns estalvis que varen utilitzar per pagar l'entrada del pis i comprar el mobiliari necessari. Llavors quan havien acudit al banc cercant un préstec per pagar la resta del pis, havien decidit que no volien endeutar-se més i varen continuar amb el seu vehicle que ja tenia quasi deu anys.

Però les coses varen començar a anar malament, i aquella relació que existia entre tots dos i que havia començat quan tenien tretze anys, va anar erosionant-se quan ell va perdre la seua feina. Un treball que havia realitzat com a administratiu d'una multinacional i que de la nit al matí va tancar les seues portes. Malauradament això no va ser tot ja que a Marta li va passar el mateix.

Ara estaven els dos a l'atur, sense cap mena de futur, i el que era més greu, amb el deute de la casa i cobrant l'atur. Però si la cosa es podia complicar més, així va ser i quan va acabar-se l'atur per als dos es varen quedar amb una minsa ajuda del govern, la qual no els donava per viure.

Evidentment la relació es va fer insostenible i la convivència era insuportable, així que varen fer les maletes i cadascú va marxar cap a casa dels seus respectius pares per poder tindre almenys un plat de calent en taula.

Així va passar el temps fins que un dia es varen trobar pel carrer i varen decidir anar a prendre un café. Varen estar una estona parlant de la seva relació i de la vida que havien portat en comú durant un munt d'anys. De les il·lusions i dels projectes que els unien. Tots dos reconeixien que no podien viure l'un sense l'altre Llavors en un arranc de passió i de ràbia varen decidir tornar a la vida en comú. La crisi els havia deixat sense diners, però no els deixaria sense l'amor.