La
maleïda crisi provocada per uns banquers i una colla de polítics,
els quals encenien els havans amb bitllets de cinc-cents Euros i
bevien whisky de malta, estava fent estralls entre la població.
Aquests eren una mena d'Atila moderns que per on passaven no tornava a
créixer l'herba.
S'havien
convertit amb autèntics assassins silenciosos. No portaven pistola
però no els feia cap falta. Mataven a uns i a altres arraconant-los
i deixant-los sense diners, cases ni futur.
Eren
nouvinguts que s'havien fet amb el poder per culpa d'una societat
adormida i enlluernada a la qual havien captivat. Havien enganyat a
tothom, així sols amb el gest de fer unes ratlles en un contracte o
d'haver dipositat una papereta i un sobre en una urna havien
aconseguit fer-se els amos de tot.
Nosaltres,
impassibles, observàvem com s'ens reien a la cara sense que fórem
capaços de posar-nos d'acord. Ens havien guanyat moralment i
socialment, estàvem en una mena d'hibernació com els óssos. Així
havien aconseguit un contracte amb la societat que durava de manera
indefinida.
Vivíem
de prestat i res era nostre, la casa, el cotxe i fins i tot la
carrera universitària dels nostres fills era del banc. Aquest ens
havia deixat tot el que teníem i nosaltres havíem de rendir comptes
sense protestar. Eren uns prestadors com els de l'època de la màfia,
els quals posaven les condicions que els interessaven amb el somriure
còmplice dels polítics nouvinguts, els quals no havien menjat
gairebé mai de calent.
Així
que varen aprofitar aquest poder que s'havien atorgat ells mateixos i
amb l'excusa d'una crisi que sols patíem els ciutadans del carrer
desnonaven pisos sense importar qui eren els que vivien a dintre
d'ell. Donava igual que foren persones majors, xiquets xicotets o
gent amb problemes físics o psicològics. Ells passaven el rodillo
amparant-se amb una signatura i una urna i ens deixaven sense drets.
Fins
que una xicoteta part de la societat va decidir lluitar contra
aquests poderosos i va començar a guanyar alguna batalla, però
malauradament som pocs i necessitem de més gent si volem guanyar la
guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada