2a Temporada. Relats curts 10

La maleïda crisi provocada per uns banquers i una colla de polítics, els quals encenien els havans amb bitllets de cinc-cents Euros i bevien whisky de malta, estava fent estralls entre la població. Aquests eren una mena d'Atila moderns que per on passaven no tornava a créixer l'herba.

S'havien convertit amb autèntics assassins silenciosos. No portaven pistola però no els feia cap falta. Mataven a uns i a altres arraconant-los i deixant-los sense diners, cases ni futur.

Eren nouvinguts que s'havien fet amb el poder per culpa d'una societat adormida i enlluernada a la qual havien captivat. Havien enganyat a tothom, així sols amb el gest de fer unes ratlles en un contracte o d'haver dipositat una papereta i un sobre en una urna havien aconseguit fer-se els amos de tot.

Nosaltres, impassibles, observàvem com s'ens reien a la cara sense que fórem capaços de posar-nos d'acord. Ens havien guanyat moralment i socialment, estàvem en una mena d'hibernació com els óssos. Així havien aconseguit un contracte amb la societat que durava de manera indefinida.

Vivíem de prestat i res era nostre, la casa, el cotxe i fins i tot la carrera universitària dels nostres fills era del banc. Aquest ens havia deixat tot el que teníem i nosaltres havíem de rendir comptes sense protestar. Eren uns prestadors com els de l'època de la màfia, els quals posaven les condicions que els interessaven amb el somriure còmplice dels polítics nouvinguts, els quals no havien menjat gairebé mai de calent.

Així que varen aprofitar aquest poder que s'havien atorgat ells mateixos i amb l'excusa d'una crisi que sols patíem els ciutadans del carrer desnonaven pisos sense importar qui eren els que vivien a dintre d'ell. Donava igual que foren persones majors, xiquets xicotets o gent amb problemes físics o psicològics. Ells passaven el rodillo amparant-se amb una signatura i una urna i ens deixaven sense drets.

Fins que una xicoteta part de la societat va decidir lluitar contra aquests poderosos i va començar a guanyar alguna batalla, però malauradament som pocs i necessitem de més gent si volem guanyar la guerra.