Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 2 de novembre de 2012

2a Temporada. Relats curts 7


Miquel era un apassionat de la seva feina. Era doblador de cinema des de que als catorze anys va deixar l'escola. A casa feien falta els diners ja que eren tres germans i el pare treballava al camp i la mare es dedicava a netejar cases pel poble.
Aquesta feina l'havia trobada de casualitat ja que un dia que un director de cinema va decidir anar a filmar unes escenes de la seva pel·lícula al poble, ell es va presentar per treballar com a extra. S'havia fet una crida als veïns del poble que es necessitaven cinquanta persones per participar com a extres i allí es va presentar ell.
Va treballar en la pel·lícula i li varen pagar una xicoteta quantitat de diners que els va rebre com si fora aigua de maig. Però allí va trobar l'oportunitat de la seva vida. Miquel, aquell xiquet menut i poc agraciat havia conquerit a un dels tècnics de so que treballaven en aquella pel·lícula. Aquest li va dir que tenia una veu preciosa i que podria tenir un bon futur com a doblador de cinema.
Així que passat un mes es varen presentar en sa casa per oferir-li una feina per doblar una pel·lícula on apareixia Joe Pesci, ja que havien pensat que la seua veu greu i potent podia anar-li molt be al personatge del mafiós.
Poc a poc va anar fent-se un lloc en el món del cinema. Allí va començar a doblar a varis personatges. La seva veu no deixava indiferent a ningú i era una de les més cotitzades del mon del doblatge.
Però li faltava alguna cosa per acabar de ser feliç. Estava sol i físicament era poc agraït, així que sempre que intentava començar alguna relació li acabava eixint malament ja que les expectatives que generava la seva veu no es corresponien amb la resta del personatge.
Miquel, degut a la seua professió, en el primer que es fixava era amb la veu. Així que quan parlava amb alguna xica per tal de començar alguna mena de relació, primer sempre analitzava la seva veu.
Feia temps que li cridava molt l'atenció d'una companya a la que no coneixia físicament però si per la veu, ja que era la dobladora de l'actriu Sharon Stone. Aquella veu el tenia encantat. Era dolça, melosa, agradable, com la carícia d'un xiquet de bolquers.
Ell va contactar amb ella per demanar-li una cita i ella li va respondre afirmativament. El dia que varen quedar ell es va presentar davant d'ella una mica amoïnat, però el destí va fer que ella tampoc fora com ell s'imaginava, així que el va rebre satisfeta.
Aquell dia es va iniciar una relació entre Joe Pesci i Sharon Stone o la d'un tal Miquel i i una tal Teresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada