2a Temporada. Relats curts 11

Diuen que de vegades el menjar entra per la vista. Sí és veritat, però quantes i quantes vegades el nostre cervell barreja els sentits?.

Els soroll i els sabors ens exciten el subconscient. A l'armari ple de calaixeres que tenim instal·lat en el cervell hi ha algunes persones que tenen tots els calaixos arreglats amb etiquetes identificatives aquest són els que catalogaríem com a cervell moblat. Però hi ha d'altres, sobretot els més desfavorits i gent sense recursos, que ho tenen tot rebolicat.

Al cervell d'aquests últims hi ha un embolic tan gran que quan intentem accedir la resposta sempre són paraules inconnexes i sense sentit.

Aquests, per no tindre, no tenen ni organitzada la seua vida. Són uns éssers indomables o castigats pels excessos, els quals no es deixen governar pel designis del que dóna les ordres, és a dir, pel cervell.

En teoria, en aquest armari imaginari hi ha un munt de records de la nostra vida. Allí es troba la nostra infantesa, la nostra adolescència i la nostra joventut, els quals sempre ocupen un espai privilegiat. Aquests tres passatges de les nostres vides són quelcom que cap dels humans arriba a oblidar mai.

Només cal recordar la famosa frase que sovint solem utilitzar, la qual comença dient: Quan jo era jove... Sí, per molt desordenat que tinguem la nostra ment i la nostra vida sempre hi ha coses que es queden gravades per sempre i que automàticament han ocupat un calaix ordenat, sense saber realment qui posa ordre.

Molts d'aquest són sabors, olors o sentiments, entre els quals es troben la flaire del nostre primer amor, el primer bes o els sabors de la cuina de les nostres mares, que sols desapareixeran quan aquest armari es queda tancat per sempre.