2a Temporada. Relats curts 8

Marta sempre havia sigut una xiqueta amb molt de caracter, però al mateix temps gens conflictiva. Des de ben menuda havia tingut clar tot el que volia fer, així ho havia fet amb els estudis, la vida privada, les amistats i les eleccions que constantment havia hagut de prendre en la seva vida.

Els pares estaven acostumats a que Marta fora així, però quan va decidir que volia emprendre una nova vida i posar-se a viure amb Miquel ells es varen negar en rodó. Sabien que no podien fer-ho perquè ella era major d'edat i podia fer el que volguera en la seua vida, però no estaven disposats a que ella arruïnara la seva vida compartint-la amb un personatge com aquell, el qual tenia en el seu currículum un rosari de detencions per part de la policia a causa dels seus problemes amb l'alcohol i les drogues. Aquest fins i tot havia estat acusat de maltractar una antiga núvia, cosa que ell havia tractat de desmentir sense massa èxit.

No hi havia manera de fer-la canviar d'idea, ella era així. Ho varen intentar els pares, cosins, familiars i algunes de les seves millors amigues, però no hi havia cap possibilitat de que recapacitara. Ella volia que fora així i no atenia a raons vingueren d'on vingueren.

Finalment varen anar a compartir un pis als afores del poble i durant els primers mesos semblava que les coses funcionaven bé. Semblaven molt feliços i se'ls veia passejar pel poble agafats de la mà sempre molt alegres. De fet ell no semblava el mateix i semblava recuperat de tots els problemes que arrossegava de drogues i alcohol. Ella tan tossuda l'havia canviat. Ho almenys això semblava.