Marta
sempre havia sigut una xiqueta amb molt de caracter, però al mateix
temps gens conflictiva. Des de ben menuda havia tingut clar tot el
que volia fer, així ho havia fet amb els estudis, la vida privada,
les amistats i les eleccions que constantment havia hagut de prendre
en la seva vida.
Els
pares estaven acostumats a que Marta fora així, però quan va
decidir que volia emprendre una nova vida i posar-se a viure amb
Miquel ells es varen negar en rodó. Sabien que no podien fer-ho
perquè ella era major d'edat i podia fer el que volguera en la seua
vida, però no estaven disposats a que ella arruïnara la seva vida
compartint-la amb un personatge com aquell, el qual tenia en el seu
currículum un rosari de detencions per part de la policia a causa
dels seus problemes amb l'alcohol i les drogues. Aquest fins i tot
havia estat acusat de maltractar una antiga núvia, cosa que ell
havia tractat de desmentir sense massa èxit.
No
hi havia manera de fer-la canviar d'idea, ella era així. Ho varen
intentar els pares, cosins, familiars i algunes de les seves millors
amigues, però no hi havia cap possibilitat de que recapacitara. Ella
volia que fora així i no atenia a raons vingueren d'on vingueren.
Finalment
varen anar a compartir un pis als afores del poble i durant els
primers mesos semblava que les coses funcionaven bé. Semblaven molt
feliços i se'ls veia passejar pel poble agafats de la mà sempre
molt alegres. De fet ell no semblava el mateix i semblava recuperat
de tots els problemes que arrossegava de drogues i alcohol. Ella tan
tossuda l'havia canviat. Ho almenys això semblava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada