Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 15 de novembre de 2012

2a Temporada. Relats curts 9

Acostumats a que hi ha coses al món que no canvien mai ens hem adonat que ara el temps és diferent. No és que un segon, un minut o una hora tinguen una durada diferent a la que han tingut tota la vida, però la sensació que tenim en aquests moments és totalment distinta de la que es tenia anteriorment.
Les noves tecnologies i els avenços tan en aparells electrònics com en els informàtics han aconseguit que perdem la noció del temps.
Vivim en tal estat d'ansietat i d'estrès que ja no contemplem asseguts en un paratge idíl·lic com ens passa la vida i les sensacions per davant de nosaltres. Ens hem fet presoners del rellotge i de la seua dictadura. No podem viure sense ell i sempre ens dona la sensació de que va molt lent. Volem que correga més de pressa perquè sempre tenim algun lloc on anar o un munt de coses que fer, però no tenim en compte que quan més de pressa va, menys temps de vida ens queda.
Hauríem de tornar uns anys enrere i contemplar com els nostres avantpassats dominaven el temps. Aquests podien desplaçar-se amb un carro i un cavall durant un munt d'hores sense importar-los el pas de les hores. Així com gaudir de llargues estones en la muntanya asseguts a l'ombra d'una garrofera contemplant el paisatge plàcidament. L'únic que els condicionava la vida era la nit i el dia.
Ara, quan anem al metge, a l'ajuntament o a la tenda volem ser els primers en ser atesos. Els éssers humans estem perdent la condició de la paciència i volem que tot es produïsca de manera immediata. Però això no és tot, ja que quan alguna cosa l'aconseguim en poc temps, ja estem pensant de fer-ne una altra.
Tot això s'ha acabat agreujant amb la immediatesa de les xarxes informàtiques. En aquests moments necessitem que un Whatsapp arribe al destinatari en una dècima de segons o que un correu electrònic tinga resposta ultra ràpida.
Hem perdut la sensació d'espera i el anhel que ens produïa una carta d'un amic, la qual no arribava mai, o la revisió de la bústia, aquesta física, que cada dia guardava algun secret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada