Acostumats
a que hi ha coses al món que no canvien mai ens hem adonat que ara el
temps és diferent. No és que un segon, un minut o una hora
tinguen una durada diferent a la que han tingut tota la vida, però
la sensació que tenim en aquests moments és totalment distinta de la que es tenia
anteriorment.
Les
noves tecnologies i els avenços tan en aparells electrònics com en
els informàtics han aconseguit que perdem la noció del temps.
Vivim
en tal estat d'ansietat i d'estrès que ja no contemplem asseguts en
un paratge idíl·lic com ens passa la vida i les sensacions per
davant de nosaltres. Ens hem fet presoners del rellotge i de la seua
dictadura. No podem viure sense ell i sempre ens dona la sensació de
que va molt lent. Volem que correga més de pressa perquè sempre
tenim algun lloc on anar o un munt de coses que fer, però no tenim
en compte que quan més de pressa va, menys temps de vida ens queda.
Hauríem
de tornar uns anys enrere i contemplar com els nostres avantpassats
dominaven el temps. Aquests podien desplaçar-se amb un carro i un
cavall durant un munt d'hores sense importar-los el pas de les hores.
Així com gaudir de llargues estones en la muntanya asseguts a
l'ombra d'una garrofera contemplant el paisatge plàcidament. L'únic
que els condicionava la vida era la nit i el dia.
Ara,
quan anem al metge, a l'ajuntament o a la tenda volem ser els
primers en ser atesos. Els éssers humans estem perdent la condició de la
paciència i volem que tot es produïsca de manera immediata. Però
això no és tot, ja que quan alguna cosa l'aconseguim en poc temps,
ja estem pensant de fer-ne una altra.
Tot
això s'ha acabat agreujant amb la immediatesa de les xarxes
informàtiques. En aquests moments necessitem que un Whatsapp arribe
al destinatari en una dècima de segons o que un correu electrònic
tinga resposta ultra ràpida.
Hem
perdut la sensació d'espera i el anhel que ens produïa una carta
d'un amic, la qual no arribava mai, o la revisió de la bústia,
aquesta física, que cada dia guardava algun secret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada