Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 17 de maig del 2013

2a Temporada. Relats curts 30


Era de nit, però no sabia quina hora poda ser, aleshores va obrir el tercer calaix de la tauleta de nit, el qual estava ple de moneders i carteres que ja no usava, rellotges, algun anell i un parell d'agulles de corbata. De dins del calaix va treure un rellotge que li havia regalat la seua dona en un aniversari, va mirar l'hora i se'l va posar. Eren les tres de la matinada i no s'escoltava cap soroll ni dins de casa ni al carrer.
Es va aixecar i va mirar per la finestra per contemplar la gran avinguda que passava per davant de casa i no va veure ningú, ni cap cotxe, ni cap transeünt, ni gairebé cap llum encesa en cap edifici del voltant. Però sota una farola que es trobava molt a prop de casa va veure que començava a ploure una miqueta.
La pluja no era massa forta però sota el llum de la farola començava a apreciar-se una xicoteta cortina d'aigua que començava a ruixar els carrers.
Va obrir la nevera i va rebuscar alguna cosa per menjar. La nevera estava plena però no li venia res de gust, així que va treure una botella de llet i es va omplir un got, al qual li va afegir un poc de sucre. Quan se'l va acabar el va deixar al rentaplats i va agafar una cigarreta del paquet de tabac que tenia a la jaqueta i un encenedor i va eixir al balcó a fumar.
Era una nit d'octubre però no feia massa fred, devien d'haver uns catorze graus, però es va posar una jaqueta al damunt per no refredar-se. Mentre li feia unes pipades ansioses a la cigarreta va contemplar la lluna plena, la qual il·luminava la serralada que hi havia a prop de casa, enteranyinada per la fina pluja que encara continuava caient. Va apurar la cigarreta, va agafar una cadira i es va posar dret a la barana de la balconada, llavors es va donar un impuls i es va llençar al buit.
Mentre queia veia avançar de manera molt ràpida cadascun dels balcons i finestres que es trobaven als pisos inferiors del seu, de la mateixa manera que el sostre se li apropava cada cop més.
Però quan estava a prop d'estavellar-se contra l'asfalt va pegar un bot i es va despertar. Per sort tot havia sigut un somni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada