Sense
records no podem viure, almenys això és el que sembla. Els records
ocupen espai en el cervell i en el subconscient, però també
n'ocupen a les prestatgeries, als àlbums de fotos o en quadres
penjats en les parets despullades de la nostra casa.
Però
ara els records no sols ocupen espai físic, almenys tots, ja que
molts d'ells estan ocupant espai temporal en forma de bits, d'uns i
de zeros.
Aquests
records han passat a substituir l'aigua que hi havia en els núvols,
així els joves de huí en dia comenten que que en el núvol està la
foto que es varen fer amb els amics o la d'aquella xica que varen
conèixer en un estiu de platja i adolescència desaforada. Però
aquest núvol també guarda informació de les nostres vides,
documents que es comparteixen amb companys d'estudis i altres
elements que guardem com si d'una caixa forta es tractara. És clar
que tot protegit amb una contrasenya que fa que sigam els únics que
pugam accedir a la informació.
Però,
que passarà quan s'acabe la nostra vida?, continuarà existint el
nostre núvols després de morts?, hi haurà prou d'espai per a tants
núvols?.
Tant
de bo aquest núvol imaginari no ens tape la vista i ens deixe vore
que hi ha una vida real, persones amb cara i ulls i un món ple
d'éssers que pateixen i moren de gana. Cal conservar tots els
records per recordar els bons moments de la vida i la felicitat,
d'una vida no tan llunyana que alguns asseguts als seus despatxos
fumant i bevent-se una copa de whisky ens volen eliminar a base de
retallades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada