2a Temporada. Relats curts 2

Per sort o per desgràcia la mort ja no és el que era. Ara hi ha moltes maneres de morir, encara que també podem sobreviure a la mort. Aquesta ha pres forma i s'ha dividit en dues parts: la mort física i la mort cibernètica.

La mort física entesa com a tal és una mort que sempre ha existit, és la mort que hem vist sempre, la mort dels nostres avantpassats, els nostres veïns o d'algun amic, la qual cosa malauradament sempre sol passar, encara que no estiguem preparats per tal d'assumir-ho.

Però en un moment de crisi en el que els valors o la moral estan qüestionats la mort continua reinventant-se. És com un ésser camaleònic que continua canviant i sempre està present, però que últimament no és tal com era fa uns anys.

Encara que semble una incongruència hi ha una mort que continua vivint i aquesta és la mort cibernètica, la qual abandona el cos i l'ànima de les persones, encara que aquests continuen en un núvol lògic ple de zeros i uns convertit en l'esperit del desaparegut.

Abans quan un ésser humà traspassava el llindar del no retorn estàvem segurs que ja no hi havia volta enrere. Ja era impossible comunicar-nos amb ell ni veure'l amb un estat que no fora el de les dues dimensions reflectides en forma de fotografia. Avui en dia el mort cibernètic no sabem el que és, aquest continua vivint en les xarxes socials, el podem veure de diferents formes, com a avatar amb icona, també podem parlar amb ell en el ciberespai i veure'l en el nostre telèfon mòbil i així després d'haver passat a millor vida, fins i tot, podem arribar a rebre algun missatge d'ell.

No sabem que hi ha dintre del núvol ni qui governa el ciberespai però algun dia, esperem que no, els morts no s'hagen apoderat del mon dels vius.

2a Temporada. Relats curts I

Quan en el fons del cervell ja sonen molt allunyats els sorolls dels castells de focs artificials, dels petards anunciadors del començament d'alguna festa o els passodobles de les revetlles al mig del carrer sota la brisa estiuenca del mes d'agost, és perquè ja estem passant fulla i encetant una altra etapa de la vida.

Aquesta etapa que acaba de passar és l'estiu. Aquest no ens deixa dormir, ens té sempre hipnotitzats amb el remor de les ones de la mar i de la flaire de sardines torrades a la brasa que decoren l'ambient asseguts a la sorra.

L'estiu ja ha dit prou, ja ha esgotat el seu temps i poc a poc va amagant més ràpidament el sol darrere de les muntanyes. La nit ja ens va guanyat temps a la vida, però és al moment de fer les maletes del retorn quan ens adonem de totes aquestes coses. Unes maletes que s'han quedat sense ànima i sense alè, però que molt aviat el tornaran a recuperar.

Darrere queden els records d'estiu, aquests que ens han fet reviure noves amistats, retrobar-nos amb els sabors i les flaires de cada estiu, tornar a veure aquelles persones que sembla que sols existeixen durant dos mesos a l'any. Alguns hauran trobat el seu primer amor, aquell que mai s'oblida i que atrapa per sempre i d'altres hauran acabat amb una relació que l'estiu ha acabat trencant.

Ara que ja comencem a treure els llençols i ho preparem tot de cara a l'hivern el nostre cos encara se'n recorda dels soroll, de la gent, dels sabors i de les emocions que fan viure cadascun dels estius.

Cal esperar que vinga el següent, però que vinga carregat amb les mateixes sensacions amb les que ha marxat, que ens faça gaudir de nou i retrobar-nos amb la gent. Allí ens estarà esperant el mar impassible, amb el seu moviment, el qual ens crida i ens acarona i ens refresca l'ànima i el cos.