Quan s'apropen els darrers dies de
l'any ja estem desitjant que arriben les festes de nadal. Encara que
cadascú per un motiu determinat, en més o menys mesura, tots ens
fem il·lusions. Així els més menuts estan desitjant que el Pare
Noel, els Reis Mags o tots dos facen un exercici de malabarisme, que
pugen per les teulades i es deixen caure pels fumerals imaginaris per
descarregar els seus sacs de regals. En canvi els majors esperen
altres coses: uns somien amb un dècim de la loteria que alimenta
l'interès quan uns xiquets tots vestits iguals canten números i
Euros davant d'un bombo que fa donar voltes a unes boletes de fusta,
altres en ajuntar a tots els familiars que sols es reuneixen en
aquestes dates, mentre que les dones més majors li donen voltes al
cervells per veure que prepararan per sopar la nit de nadal.
Tot això que acabe de descriure és
el que succeeix cada vegada que apareixen les primeres dies de fred,
les primeres nevades i les darreres vacances de l'any. Quan els llums
empolsegats que romanien guardats en magatzem municipals tornen a
veure la llum i passen a ser, de nou, penjats als carrers dels pobles
i ciutats. Eixes llums que formen paraules que generen il·lusió,
que celebren els nadals i que ens feliciten. Aquestes son de colors,
fan pampallugues i adornen avingudes, carrers i arbres.
Als centres comercials també
apareixen les primeres neus artificials, productes de consum ràpid,
roba, calçats i aparells tecnològics que ens fan la vida més
còmoda. Les botigues s'omplin de gent comprant i les targetes de
crèdits prenen forma d'ocell, desliçant-se per uns lectors
electrònics que generen diners ficticis. Són dies de felicitat, de
consum, de festa i de retrobaments.
Ara bé, cal adonar-nos que aquestes
festes, aquests àpats i aquestes reunions familiars davant de la
xemeneia no són per tothom. Com tampoc ho són els regals, ni els
Reis Mags o el Pare Noel. Hi ha un munt de gent a la que no li han
donat a triar el lloc on néixer i no té dret a tot això, alguns
celebren la nit de nadal en un vaixell on van cent persones quan en
caben vint en busca d'una vida millor, altres sopen junts en un
menjador comunitari on ningú es coneix ni ningú riu. Hi ha xiquets
que no han vist mai cap regal, cap Pare Noel ni cap Rei Mag, però
els que hem nascut en un lloc on hi ha de tot, sovint oblidem
aquestes coses. Estaria bé que els qui poden feren alguna cosa més
de la que fan.
