La
naturalesa és molt sàvia. Es diria que té vida pròpia i fins i
tot que és més llesta que els humans. Mentre la naturalesa es
defensa dels atacs rebuts per part dels éssers humans, aquests
últims fan l'impossible per acabar amb la seua espècie. Com es pot
arribar a este punt d'inutilitat? Com és possible que no intentem
defensar la nostra espècie tal com fan la resta d'éssers vius?
Els
humans no tenim cap mirament pel que passa en el nostre entorn. Sols
ens preocupem per una vida més rica, econòmicament, que els altres.
Estem plens d'enveges, de sofriments inútils, de guerres
innecessàries i d'accions sense sentit. No cuidem, ni respectem el
que és nostre. Maltractem la fauna i la natura i tampoc som
respectuosos amb el medi ambient
Però
la naturalesa sap fer una metamorfosi i anar canviant segons el temps
i el moment. Així podem contemplar els boscos verd i florits a la
primavera i sense fulles com passen a estar mig adormits durant la
tardor. Els rius brollen després del desgel amb una escuma clara i
neta en acabar l'hivern, per després baixar més tranquils cap a
mars blaves i intranquil·les i cap a oceans més braus i valents.
Tots
aquests elements que tenim al nostre entorn ens envolten d'una
bellesa i una saviesa que no arribem a valorar. És clar, tots
aquests elements no ens fan ser més rics, ni tindre més diners ni
de disposar d'un estatus que puga esdevenir en l'enveja dels nostres
veïns i coneguts.
És
moment de deixar enrere tot el que és material, cal oblidar-nos de
la immediatesa que ens fa anar de cap. Ens hauríem de fixar més en
el nostre medi ambient, aprendre a valorar els ecosistemes que ens
envolten i gaudir del plaer de que ens dona el tranquil mar que a
l'hivern mulla amb onades menudes els blavons de la vora o els boscos
verds i marrons que ens acompanyen en els passejos per les muntanyes
del nostre voltant.
