Acte cementeri 75 Aniversari de Sant Xotxim LA VILAVELLA

75 ANIVERSARI

FESTES DE SANT XOTXIM

En primer lloc voldria agrair a la comissió del setanta-cinc aniversari, als clavaris d’enguany, a la comissió de Sant Xotxim, a la de Santa Anna, a les diferents penyes de barri i a tots els que heu fet possible la celebració d'aquest acte.

Quan la comissió del setanta-cinc aniversari es va posar en contacte amb mi per tal de portar a terme un acte tan emblemàtic i tan emotiu com el que participem hui, vaig sentir una gran responsabilitat, perquè encara que una persona estiga acostumada a realitzar xarrades o a escriure al voltant de diferents fets o esdeveniments, res és comparable al que ens reuneix ací, ja que parlem d’una festivitat històrica que porta celebrant-se durant setanta-cinc anys.

Perquè per a una persona que ha nascut al carrer Sant Xotxim (concretament al número 9), que ha vist el desenvolupament de les seves festes, que ha participat en elles i que, junt els seus familiars i veïns, la coneix des del dia que va vindre al món, la responsabilitat davant de tots vostès encara és més gran.

De sobte, quan em pose a escriure aquestes línies, imagine a una persona que per primera vegada s'arrima al nostre barri, Què pensaria que fem?, Què celebrem? Quin significat tenen estos actes? I, Perquè ho vivim amb tanta passió?. Aleshores, la resposta seria molt fàcil i la podríem definir de la següent manera: «Són les festes del Barri de Sant Xotxim, del nostre barri, i som xotximeros».

Amb el qualificatiu de xotximeros i xotximeres queda tot dit. Aquesta paraula té un significat especial, que encara que per a molta gent no significa res, significa tantes coses... Perquè per als xotximeros, ser xotximero és una passió, una manera de viure, un sentiment, una devoció i un goig. És l'olor de la pólvora cremada, el soroll d'una porta metàl·lica que dona pas a un animal que remou la sorra del carrer, són uns gojos cantats amb llàgrimes als ulls, és un treball de tot un any preparant deu dies de festa i tradicions i, també són, uns menjars de germanor sota la canícula dels darrers dies del mes d'agost.

Perquè les festes de Sant Xotxim, tal com diu la cançó, són deu dies que sense parar es celebren amb molt il·lusió, però darrere hi ha un treball sord i invisible que no para ni els dissabtes ni els diumenges. Un treball fet per persones que no reben res a canvi i que ho fan per un sentiment, en definitiva, perquè els neix del cor.

Aquesta passió xotximera no seria la mateixa si els veïns del seu barri no s'hagueren encabotat en mantindre una festa que ara compleix setanta-cinc anys. Cal recordar que molts d'aquells que, en els seus inicis, ho varen fer possible es varen deixar la pell i, moltes vegades, van haver de badallar per poder engalanar un dosser o per poder anar a portar un bou.

Els primers xotximeros, que hui recordem ací en el cementeri, varen encetar unes festes que ens han portat des d'aleshores fins els nostres dies, i ho varen fer en una època dura, molt dura, on en cap casa sobrava res, en un poble on els carrers i els edificis encara estaven destrossats per un conflicte bèl·lic que va afectar a tota una generació, però tot això no va impedir que amb pocs mitjans, amb pocs diners, patint molta fam, però amb molta il·lusió, posaren la primera pedra per donar forma a unes festes de les que ja celebrem els seus setanta-cinc anys.

I si aquelles primeres persones que varen instaurar la festa de Sant Xotxim, amb totes les seves dificultats, varen ser capaços de portar-les endavant, no hi ha excusa possible per a que aquesta tradició es perda. Per la qual cosa, ens trobem amb la necessitat i l'obligació de continuar portant a terme les festes de Sant Xotxim. Per que els nostres avantpassats ho mereixen, perquè ara els honorem i els recordem. Ells, que ens observen des de dalt, són els veritables responsables de que nosaltres estiguem celebrant este esdeveniment. I per això venim a visitar-los i a agrair-los tot el que varen fer la festa.

Però les festes, com totes les coses de la vida, han evolucionat. La vida, la societat i els éssers humans estem en evolució constant, i aquesta evolució ha fet que els actes canvien però que no perden la seva essència.

Així, quan algunes coses acaben, com ara les dames i les regines o les grans actuacions de cantants de renom, no podem considerar-ho com un fracàs. Són fruït de l'evolució social i cultural i alguns dels actes que en un moment donat estaven de moda ara ja no ho estan, perquè el més important és que la festa evolucione, que canvie i es reinvente, però, en definitiva, que es mantinga viva. I això depèn de tots vosaltres. I estic segur que d'ací setanta-cinc anys més, uns altres xotximeros estaran ací, on estem nosaltres ara, i continuaran amb la nostra tradició.

Perquè per a un xotximero hi ha coses que sempre es mantenen en la retina dels seus ulls. Així, no és fàcil oblidar la caravana de llum, soroll, càntics i festa que recorre, com si fora una serp, els carrers de La Vilavella fins al Barranc el dia del començament de les festes (l’entrà). Com tampoc es poden oblidar els rostres expectants, tensos i durs quan les banyes del primer bou guaiten sota els raigs del sol de l'agost per la porta dels torils, ni els sopars i esmorzars de germanor barrejats de converses al voltant de les festes, o de l’acompanyament a casa dels clavaris, i com no del dia de Sant Xotxim (el dia Gran), on el patró amb el seu rostre impertèrrit, però agraït, avança des de l'inici del carrer Barranc, acompanyat dels ciris fumejants i plorosos de cera, per visitar una vegada a l'any el nostre barri. Este es converteix en el moment de màxim esplendor de la festa, el dia en que tots ixen al carrer o bé a acompanyar-lo, o bé a admirar-lo. És el moment on es desfermen les passions, on es canten els gojos a Sant Xotxim, on les llàgrimes dels xotximeros i xotximeres regalimen per les galtes, on tothom s'empara al sant i quan la devoció supera els límits imaginables. Ell, Sant Xotxim, damunt dels muscles dels portadors, amb un esforç increïble per aguantar el pes i el calor, camina lentament, a casa del clavari on tothom l'espera i, ell, agraeix, amb sinceritat, el sentiment apassionat dels xotximeros. És quan tothom pensa, Sant Xotxim quins ullets fas...

I torne al principi... Què és ser xotximero, doncs tot això que amb unes línies i amb la major de les il·lusions he volgut plasmar en este escrit. Perquè, voleu que us diga la veritat? Ser xotximero no és una cosa que es puga vore, ni que es puga tocar el ser xotximero es porta dins, està en els nostres cors i en les nostres ànimes. Però, que també continua present en els que varen fer que esta festa passara a la immortalitat, que siga l’enveja de tots, i que continue viva entre nosaltres. Però això cal recordar els nostres difunts, agrair-los, admirar-los i no oblidar-los.

I ara ben fort per a que aquest crit el senta tot el món (fins i tot els que ens han deixat, que ara recordem i que ens estan observant des del cel)

VISCA SANT XOTXIM!!!!!

 La Vilavella a 25 d'agost de 2017