Els tòpics sempre tornen. En una
societat tan cíclica com la que vivim hi ha poc de marge per les
sorpreses (sempre hi ha alguna però mai sol ser positiva), així, en
aquestes dates, ens trobem amb carrers enllumenats en formes de
cérvols, avets, campanes, Pares Noel o Reis Mags. Als aparadors
apareixen, picant-nos l'ullet, les pastilles de torrons, les botelles
de cava, els embotits ibèrics i els formatges curats.
Ningú pot escapar a la vista de
tots aquests elements que apareixen per aquestes dates i que ens
volen atreure, com un imam, cap a ells. Són elements molt golosos i
tots, poc o molt, ens deixem portar per l'anomenat “Esperit
nadalenc”.
A la televisió, la premsa escrita
o radiofònica, a tot arreu apareix el Nadal. No hi ha cap ésser
humà que puga esvair-se d'aquest esperit. Torna la publicitat de la
grossa de Nadal, les nines fan passarel·la mentre sopem, els
cotxets, camions i diferents andròmines passen a tota pastilla pels
nostres salons i els reis tenen abduïts als més menuts davant de la
pantalla de raigs catòdics.
Però el Nadal, cada vegada, s'ha
fet més complicat. Hi ha un munt de famílies que no poden tindre un
sopar especial, hi ha molts xiquets que no poden rebre cap regal i
que sols veuen passar trets de franctiradors pel davant dels seus
rostres, mentre que alguns dictadors ho acaparen tot. I fins i tot hi
ha gent que no té amb qui celebrar-ho.
Són dates de germanor, de sopars,
dinars i esmorzars, de moltes celebracions i molt de goig, però no
ens hem de conformar amb el que tenim, s'ha de lluitar per a que el
futur no ens prenga tot el que hem aconseguit i sobretot que els més
desfavorits, puguen tindre un futur com el que tots els éssers
humans mereixem.
