3a Temporada. Relat 24

Era la primera nit que passaven junts. Havien fet una escapada d'un cap de setmana a una cabana semiamagada del bosc que era propietat d'uns amics. No li faltava de res la casa estava preparada per passar xicotetes temporades, ben cuidada i ben arreglada.
Amb el menjar i la beguda que havien portat podien passar gairebé una setmana, però com no tenien massa experiència en aquesta mena d'eixides anaven preparats més que de sobra. Així amb el menjar que portaven varen fer un àpat davant de la llar de foc que cremava troncs d'alzina vella. Varen menjar pernil, formatges i varen torrar embotits que portaven de casa. També van encetar una ampolla de vi negre fabricat en el poble i després de prendre's un cafè negre i fort es varen quedar abraçats i nus contemplant el foc que feia esclafir les branques amb unes flames de colors blaus i ataronjats.
Va ser una nit llarga, d'amor i de plaer. Era la primera nit que compartien un llit i tota una nit sencera per ells.

Es varen començar a moure quan va eixir el sol, no sabien ni quina hora era ni tampoc els importava, i mentre es desempallegaven l'un de l'altre obrien els ulls contemplant els primers raigs de sol que es filtraven per la blanca cortina que penjava inquieta en l'habitació.

Varen preparar un desdejuni a base de suc de taronja que portaven fet de casa i varen torrar pa damunt de les darreres brases que quedaven del foc de la nit anterior. Llavors mentre s'acabava d'escalfar el pa, ell va anar a pel telèfon buscant alguna trucada perduda, algun missatge de text o algun uasap, però no en tenia cap. En principi li va sobtar perquè estava bastant enganxat al telèfon i el més normal és que en una nit tinguera un munt d'icones a la pantalla indicant-li que un munt de gent havia volgut contactar amb ell, però res de res.

“Què estrany!", va pensar. Encara que més estrany era que no tenia ni una ratlla de cobertura. Va eixir fora de la cabana però tampoc. Li va preguntar si ella en tenia i no, tampoc en tenia.

Llavors mentre parlaven de la cobertura i feien posturetes amb el mòbil per veure si en trobaven van decidir agafar el cotxe i anar al poble més proper per veure si allí hi havia. Però en arribar varen trobar el poble desert. No hi havia ningú. Les tendes, bars i cases particulars tenien les portes obertes i estaven buides. Alguna cosa devia haver passat. Així que van marxar cap al següent poble i varen vore el mateix. I al següent i a dos més. I tot igual, sense gent, sense cobertura i la ràdio del cotxe sense funcionar. Llavors al cim d'una muntanya varen vore una mena de nau espacial gegant i varen decidir amagar-se al bosc. No sabien ben bé que és el que havia passat però semblava que estaven sols en el món. 

3a Temporada. Relat 23

Totes les bruixes vivien en una casa del centre de la ciutat. Eren dones que havien practicat la bruixeria des del segle dihuit i sobrevivien gràcies al pacte de sang que havien fet amb el bruixot.

Cap persona que tractara amb elles sabia que ho eren perquè feien vida normal: unes eren administratives, altres mestres, en fi practicaven feines com qualsevol dels mortals. Totes tenien una rutina diària i no treien els seus dots de bruixa si no era necessari. I si ho feien s'asseguraven que no hi haguera cap testimoni ni deixar cap rastre.

Practicaven la bruixeria en la intimitat per no aixecar sospites i cada poc canviaven de vivenda per a que ningú poguera esbrinar el seu veritable passat. Així no se'ls permetia mantindre relacions llargues, ni casar-se, ni tindre fills. Formaven una congregació i no podien desvetllar cap de les seues activitats com a bruixes. Mantenien contacte amb bruixes d'altres territoris amb les que compartien ritus i vivències. Tal era el seu secretisme que mai havien pogut trobar cap de les membres en activitats sospitoses.

Però els problemes varen vindre quan Margaret, una bruixa amb molt de poder dins de la congregació va voler fer-se amb el control. Va contactar amb el bruixot major que era el que tenia la potestat de nomenar a les caps de les congregacions i li va dir que volia ser la que governara el grup de bruixes al que ella pertanyia, és a dir volia tindre el màxim poder i reivindicar-se com a bruixa superior. El bruixot li va dir que li havia d'entregar la seua ànima i ella va accedir.

El bruixot va començar amb el ritual que consistia en unir els llavis i absorbir l'ànima de la bruixa però, a poc a poc, va anar perdent el control fins que va caure al terra. “Que m'has fet” li va dir mentre es rebolcava endolorit. “La teua ànima ja és meua i ara domine el món” va dir