2a Temporada. Relats curts 23

Degut a la crisi monstruosa en la que estàvem vivint la gent no tenia diners per marxar de vacances. Però ells disposaven d'una xicoteta quantitat econòmica estalviada i volien gastar-los en un viatge de cap de setmana.

Triarien un hotel que no fóra massa car i que s'acoblara a les seues necessitats. Volien passar un cap de setmana com si s'acabaren de casar. Llavors varen començar a consultar llocs on poder anar.

Varen trobar una casa rural situada a la Garrotxa, que ja coneixien perquè havien estat, i que estava molt bé de preu. Així que varen telefonar per si hi havia habitacions lliures per al cap de setmana que tenien decidit. La recepcionista els va dir que estava tot buit i per tant disposava de tantes habitacions com volgueren, per tant li varen dir que els en reservara una.

Uns dies abans de realitzar el viatge varen veure a la premsa que hi havia un article sobre la casa rural en la que havien reservat una habitació. El varen llegir i van comprovar com des de que havia desaparegut una jove en la casa, aquesta havia caigut en desgràcia i ja no tenia clientela.

Varen llegir en l'article que una parella de joves havien anat a passar un cap de setmana i que després d'un parell de dies la xica havia desaparegut. Varen mobilitzar a tota la policia, veïns i amics per tal de trobar-la però no la varen tindre èxit. El xic s'havia passejat pels platós de televisió amb llàgrimes als ulls assegurant que no l'havia abandonat i que aquesta havia sigut raptada.

Després de molt escorcolls i d'una recerca per les muntanyes del voltant tot va ser impossible i no es va trobar absolutament res. Però, des de llavors, es va encetar una llegenda urbana sobre la casa rural, que va fer que l'establiment deixara de tindre clients.

Varen decidir no fer cas i varen marxar de cap de setmana cap a la casa rural. Era preciosa, amb una vista impressionant de la serralada i no entenien com podia ser que la clientela li haguera donat l'esquena.

Es varen posar a des-fer les maletes i mentre ella arreglava els perfums i les cremes en un xicotet armari del quarto de bany va veure una arracada que brillava en el fons. Ella va posar la mà i la va agafar , però tenia alguna cosa enganxada. La va estirar i en traure-la va veure que estava enganxada en una orella. Sens dubte era la orella de la xica desapareguda.

2a Temporada. Relats curts 22

Quan vaig apagar la televisió encara plovia, així que mentre tancava en clau la porta del carrer, vaig observar pel finestral que l'aigua colava pel carrer neta i clara. Em vaig gitar i des de l'habitació s'escoltava el soroll de les gotes de pluja que xipollejaven en el vidre del desllunat.

Vaig tancar el llum de la tauleta de nit de l'habitació i em vaig quedar sol amb les paraules que eixien per l'altaveu de la ràdio-despertador. En ell una locutora de veu i aparença jove em feia la companyia de la que feia temps que no gaudia. Estava orfe de parella des de feia temps, i això en el llit es feia difícil. Just des de que l'amor de la meua vida havia decidit abandonar-me per un amic de la infantesa, el qual, també havia deixat a la seua parella. Però aquest havia sigut més injust ja que havia marxat amb la meua estimada i havia deixat un matrimoni amb dos fills menuts.

Tot havia ocorregut sense voler, mig en broma mig en serio. Què si unes converses pel Facebook (maleït ordinador!), que si una trobada per fer un cafè. Què si quedem un dia per sopar. I des d'allí fins al llit tot va ser un tancar i obrir d'ulls. I com sempre passa en aquests casos els implicats varem ser els últims en assabentar-nos.

No podia fer res. Ho havia intentat, però per part d'ella, segons m'havia dit, s'havia perdut l'amor. Em vaig resignar i vaig haver de començar de nou. Però malauradament no aconseguia oblidar-la. Havien sigut un munt d'anys junts, però això no semblava haver sigut prou. Ella s'havia enamorat d'un altre i jo no podia posar-hi remei.

Així que mentre escoltava les gotes de pluja colpejant el vidre del desllunat, intentava adormir-me escoltant la veu tan dolça que emetien les ones hertzianes. Llavors era quan m'entrava la son i em venien al pensament tots els records de joventut, els quals definitivament s'havien esvaït.

2a Temporada. Relats curts 21

Després de tants dies de sol, de calor fora de lloc i de fred indecís, ens hem despertat amb un hivern que ja semblava haver-se'n anat per sempre.

Sembla curiós com uns dies de pluja i de fred ens obrin la imaginació als éssers humans. I com si fóra un parèntesi a les nostres vides ens dediquem a activitats, les quals no faríem amb altres condicions climàtiques.

Tanquem les portes i les finestres i ens quedem a casa (com si vinguera un tifó) i allí, dins de les nostres possessions, invertim el temps a fer un munt de coses que semblaven oblidades.

Llavors és el moment de treure estris per fer mitja, llibres oblidats a la tauleta de nit i troncs ressecs amb els que donem calor a l'estança. Ens tapem amb mantes, ens posem el pijama quan encara llueix el sol en indrets no massa llunyans, i fem un munt de visites a la nevara, el llum de la qual sembla estar encès durant tot el dia com si fóra una farola d'una gran avinguda.

El desfici ens portarà a fer pastissos, dinar per a tota la setmana, i entrepans per a esmorzar els xiquets fins l'eternitat. És el que té el estar acostumats a un clima envejable, que ens manté el llum del sol gairebé el cent per cent dels dies.

Però aquests dies, de tant en tant, també van bé. Ens ajudem a reflexionar sobre la vida, la qual ens passa a una velocitat endimoniada, dels problemes que ens angoixen i les injustícies arreu del món. Així mentre els troncs espeteguen amb els seus sorolls al foc roig de la xemeneia, aprofitem per menjar xocolate calent, coca i magdalenes. Guisem coca de xocolate, coca mal feta o pastissos de moniato. Llegim llibres, novel·les i revistes o fem els deures amb els nostres fills. Tot això acabats de dutxar, amb un pijama amb olor de suavitzant i gitats al sofà amb una manta.

Aquest temps ajuda a desconnectar i a netejar l'atmosfera, i almenys sols per això val la pena que de tant en tant ploga.