Després de tants dies de sol, de
calor fora de lloc i de fred indecís, ens hem despertat amb un
hivern que ja semblava haver-se'n anat per sempre.
Sembla curiós com uns dies de pluja
i de fred ens obrin la imaginació als éssers humans. I com si fóra
un parèntesi a les nostres vides ens dediquem a activitats, les
quals no faríem amb altres condicions climàtiques.
Tanquem les portes i les finestres i
ens quedem a casa (com si vinguera un tifó) i allí, dins de les
nostres possessions, invertim el temps a fer un munt de coses que
semblaven oblidades.
Llavors és el moment de treure
estris per fer mitja, llibres oblidats a la tauleta de nit i troncs
ressecs amb els que donem calor a l'estança. Ens tapem amb mantes,
ens posem el pijama quan encara llueix el sol en indrets no massa
llunyans, i fem un munt de visites a la nevara, el llum de la qual
sembla estar encès durant tot el dia com si fóra una farola d'una gran avinguda.
El desfici ens portarà a fer
pastissos, dinar per a tota la setmana, i entrepans per a esmorzar
els xiquets fins l'eternitat. És el que té el estar acostumats a un
clima envejable, que ens manté el llum del sol gairebé el cent per
cent dels dies.
Però aquests dies, de tant en tant,
també van bé. Ens ajudem a reflexionar sobre la vida, la qual ens
passa a una velocitat endimoniada, dels problemes que ens angoixen i
les injustícies arreu del món. Així mentre els troncs espeteguen
amb els seus sorolls al foc roig de la xemeneia, aprofitem per menjar
xocolate calent, coca i magdalenes. Guisem coca de xocolate, coca mal
feta o pastissos de moniato. Llegim llibres, novel·les i revistes o
fem els deures amb els nostres fills. Tot això acabats de dutxar,
amb un pijama amb olor de suavitzant i gitats al sofà amb una manta.
Aquest
temps ajuda a desconnectar i a
netejar l'atmosfera, i almenys sols per això
val
la pena que de tant en tant ploga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada