2a Temporada. Relats curts 13

El temps és el pitjor enemic de l'home. No és un arma que es puga carregar i descarregar de manera ràpida i sorollosa. És un arma silenciosa que treballa a poc a poc. Sempre amb paciència.

Els seus principals aliats són el rellotge i el calendari. Aquests ens tenen atrapats en una espiral de sagetes i números, on apareixen elements tan asèptics i abstractes com les hores, els minuts, els segons, les setmanes o els dies. Aquest temps funciona de manera imparable, no dorm, no descansa i no concedeix cap treva. Sempre està en funcionament i no s'atura mai. En l'època de l'era digital tampoc sofreix avaries, i avança silenciós mentre que nosaltres, pendents d'altres coses insignificants i sense sentit, no ens adonem que ell sempre està.

El temps roda al nostre voltant i ens fa seguir el seu pas. Les sensacions, els colors i els sons es reprodueixen segons marca el temps. Tal com passava a l'antic Egipte, on els humans vivien en funció del temps, en l'època actual ens passa el mateix. Ell decideix quan es el moment de l'evolució de cadascun dels elements que ens envolten. Ens marca el destí de tots els humans.

Nosaltres, tan ignorants com som, creiem que el secret de la vida poden ser els diners, l'èxit o la felicitat, però el temps sempre s'encarrega d'avisar-nos de que totes aquestes coses són supèrflues a més de passatgeres.

El temps marca la vida de tots els elements. Així, és comú veure com a l'estiu floreixen els tarongers, al mateix temps que un ventall de colors apareix donant vida i lluminositat a tot el que ens envolta. Als colors dels fruïts d'estiu com poden ser les bresquilles, els melons o les albergínies s'uneixen un sortit de colors dels banyadors que apareixen per vora mar i que s'eixuguen a les terrasses i balcons dels apartaments costaners del Mediterrani.

Ara aquesta gama de colors brillants i lluminosos ha deixat pas a dies més grisos i amb tons més foscos. Sols ens queden els colors vius de les taronges madures, barrejats amb els treballadors que les recullen. Aquests, han fet que des de fa alguns anys els colors homogenis de l'hivern, hagen canviat de tonalitat davant del munt d'ètnies que acampen pels camps de color verd.

2a Temporada. Relats curts 12

Quan es varen fer les dotze de la nit va tancar la televisió i l'ordinador i va decidir anar-se'n a dormir. S'havia passat tot el dia a casa. No havia anat a cap lloc i mantenia el contacte amb el món exterior mitjançant les pantalles que li abocaven la informació de tot el que passava a fóra de les quatre parets.

Feia fred i havia encès la llar de foc amb els troncs que tenia arreglats al soterrani de casa. Era de les poques coses que feia a gust. Encenia el foc i aquest l'acompanyava durant tot el dia.

Estava aturat des de feia dos anys. Llavors l'empresa en la què havia treballat com a comptable havia fet fallida i havia deixat a tots els treballadors al carrer. Cap dels propietaris havia anat a donar la cara. Així un dilluns al matí quan varen anar a treballar es varen trobar amb la porta tancada sense que ningú els donara cap explicació.

Després d'un llarg peregrinatge pels despatxos d'advocats i de sindicats varen arribar a la conclusió de que no tenien res a fer. S'havien quedat al carrer, sense feina i sense la indemnització que els corresponia pels anys de treball. Sols els quedava l'esperança de que el fons de l'Estat els donara una quantitat econòmica, que era una misèria, i que a més no sabien quan la cobrarien.

Estava sol, desesperat i deprimit. En els darrers anys estava sense feina, sense dona, la qual s'havia separat d'ell feia un any i mig, i sense fills, els quals havien decidit marxar amb la mare.

Ara s'adonava que tots els esforços i els anys de treball a l'empresa li passaven factura. Tantes i tantes hores treballant l'havien allunyat de la família. S'havia deixat la pell pel treball i els seus caps així li ho havien recompensat.

Ara que es trobava sol a casa pensava que amb cinquanta-cinc anys era massa vell per trobar una feina. Però si això ho haguera pensat abans ara li quedarien la dona i els fills. Una raó per viure.