
Tot això que acabe de descriure és
el que succeeix cada vegada que apareixen les primeres dies de fred,
les primeres nevades i les darreres vacances de l'any. Quan els llums
empolsegats que romanien guardats en magatzem municipals tornen a
veure la llum i passen a ser, de nou, penjats als carrers dels pobles
i ciutats. Eixes llums que formen paraules que generen il·lusió,
que celebren els nadals i que ens feliciten. Aquestes son de colors,
fan pampallugues i adornen avingudes, carrers i arbres.
Als centres comercials també
apareixen les primeres neus artificials, productes de consum ràpid,
roba, calçats i aparells tecnològics que ens fan la vida més
còmoda. Les botigues s'omplin de gent comprant i les targetes de
crèdits prenen forma d'ocell, desliçant-se per uns lectors
electrònics que generen diners ficticis. Són dies de felicitat, de
consum, de festa i de retrobaments.
Ara bé, cal adonar-nos que aquestes
festes, aquests àpats i aquestes reunions familiars davant de la
xemeneia no són per tothom. Com tampoc ho són els regals, ni els
Reis Mags o el Pare Noel. Hi ha un munt de gent a la que no li han
donat a triar el lloc on néixer i no té dret a tot això, alguns
celebren la nit de nadal en un vaixell on van cent persones quan en
caben vint en busca d'una vida millor, altres sopen junts en un
menjador comunitari on ningú es coneix ni ningú riu. Hi ha xiquets
que no han vist mai cap regal, cap Pare Noel ni cap Rei Mag, però
els que hem nascut en un lloc on hi ha de tot, sovint oblidem
aquestes coses. Estaria bé que els qui poden feren alguna cosa més
de la que fan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada