Relats curts XLIV

Després d'un dia esgotador i estrany va creure que ja era hora d'anar-se'n al llit. Eren gairebé les dotze de la mitjanit i encara repassava algunes coses que devia explicar en classe el dia següent. Finalment ho va deixar, ja estava bé. Va tancar totes les portes, va revisar la cuina assegurant-se que el gas estiguera tancat i es va dirigir al quarto de bany. Es va rentar les dents i va anar cap al llit.

Es va posar el pijama, va obrir els llençols i es va posar dins. Es va tapar fins al coll i va posar la ràdio per a que l'acompanyara a submergir-se en un somni dolç i reparador. A les ones hi havia una tertúlia política on es parlava de les retallades que havien patit els funcionaris i de la crisi que assolava la vella Europa. Una crisi que li havia fet perdre un percentatge de diners molt significatiu i que l'havia deixat en una situació molt complicada, ja que no sabia que li oferia el futur. No sabia si seria l'últim any que treballaria com a professor. S'havia passat un munt d'anys preparant-se per fer el que més li agradava i quan finalment ho havia aconseguit, una maleïda crisi que ell no havia provocat l'amenaçava en endur-se'l per davant.

Estava cansat però no podia dormir, llavors va fer girar el potenciòmetre del dial i el va fixar en una emissora on sonava música clàssica. Va deixar de pensar en tot el que el turmentava. Es va oblidar del futur. Tants anys pensant en el futur i semblava que s'havia esfumat. Els temps verbals havien deixat d'existir, no hi havia futur, però tampoc present, sols quedava el passat.

Es va treure els pensaments del cervell i va intentar ser positiu, va pensar que era jove i que no li faltava la salut. Era conscient de que cada dia que s'aixecava del llit era una xicoteta victòria i va decidir continuar la lluita.