Relats curts L

Pol ja estava cansat de la vida tan monòtona que estava vivint en el seu poble. Havia entrat en un carrusel que semblava no tenir eixida. Semblava haver-se quedat sense futur, però al mateix temps valorava la possibilitat de viure amb els pares i la família, quelcom molt còmode per ell, però que li tallava les ales del seu futur.

Gairebé no havia eixit mai de casa, sols ho havia fet per complir el servei militar obligatori que havia realitzat durant setze mesos a Saragossa. Allí havia arribat a desconnectar de la vida enclaustrada del municipi, però a més havia conegut a una xica que el va fer feliç durant deu dels setze mesos de la mili.

Durant aquest breu espai de temps es va veure atrapat pel plaer de la passió i dels sentiments, encara que la pressió que sentia des del seu entorn familiar era tan fort que va ser incapaç de renunciar a la família en favor d'un primer amor que l'havia deixat marcat per sempre. Així i tot va poder enganyar a la família i després d'acabar el servei militar va continuar a Saragossa quatre mesos més sense que a casa s'assabentaren. Ell els va dir que s'estava pensant la continuïtat a l'exercit i els pares varen creure la mentida de Pol.

Després de tants anys de trobar-se sol i sense futur va pensar de nou amb els anys viscuts a Saragossa i va decidir agafar el vell cotxe que guardava en la masia i emprendre un viatge sense retorn en busca del primer amor que tant l'havia marcat i que havia deixat perdre com un inútil.

Quan va arribar al seu destí va estar buscant l'amor perdut durant tres dies, fins que va trobar l'adreça dels pares d'ella. Així que un dia per la vesprada va anar a casa d'ells per tal de rebre informació de la filla. Es va presentar al pis fent un breu resum de qui era i d'el que volia. Però els pares li varen dir que malauradament la seva filla havia mort feia uns anys en estranyes circumstàncies, just al poc temps de deixar-la abandonada. Pol no s'ho podia creure, es sentia culpable. De sobte es va trobar en que no li quedava res on agafar-se. Havia deixat perdre la millor oportunitat que se li havia presentat en tota la vida. Així que es va acomiadar d'ells, va pujar al cotxe i va començar a conduir sense rumb per la carretera.

Quan portava uns quants quilòmetres conduint el temps va empitjorar i una espesa boira el va deixar gairebé sense visibilitat. No volia detindre el cotxe, i desafiant es va llençar contra  la boira. Llavors de dins de l'espai impenetrable va aparèixer el rostre de la seva estimada. Ell va soltar el volant i es va deixar portar al costat d'ella. No sabia si estava viu o mort, però es sentia de nou feliç. De fet, això tampoc l'importava.