
Si
és de dia està preparada amb els grans finestrals i aparadors per
rebre els visitants, però quan es fa de nit canvia la seua fesomia
mostrant un ventall de llums que fan que el dia i la nit s'acaben
semblant.
Varem
arribar
a la ciutat de València amb el tren, el qual, quan eixia des de
l'estació ho feia amb malagana, perquè feia poca estona que
s'acabava d'aixecar. Així ha començat a lliscar
per les vies de manera mandrosa
fins anar completant estacions de pas i obrint les seves famolenques
boques per
carregar
els viatgers, mentrestant
pel nostre costat avançaven camps de tarongers, de pebreres roges i
d'albergínies, i arbres fruiters colorits en tons grocs i verdosos.
En
arribar a la ciutat, ens hem trobat amb els seus habitants posant-se
a la feina, els uns amb els mòbils apegats com un apòsit a les
orelles, d'altres carregats amb immenses bosses plenes de llibres de
camí cap als instituts i les universitats. Però els actors
principals que es preparen cada dia per a rebre als visitants
començaven a obrir, a poc a poc, les persianes metàl·liques que
deixaven tota mena de productes que sols existeixen a la ciutat.
Al
nostre pas s'anaven obrint botigues de roba, de calçat o de
bijuteria. També obrien, amb la seua flaire característica les
tendes de fruita, pastisseries o cafeteries. Tot formant una flaire
que flotava en l'aire al llarg de la llarga avinguda principal.
Una
vegada realitzades les compres que ens havien portat a la ciutat,
fèiem el camí de retorn cap a l'estació, on ens esperava de nou el
tren, ara badallant per la son. Aquest camí de retorn venia marcat
pel tancament de totes les botigues que havien sigut obertes per
rebre a tots els visitants, on
els
pastissos
i
els
caramels
que
encara permaneixien darrere dels aparadors s'acomiadaven
de nosaltres esperant una nova visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada